La presó més gran del món

Hi ha un país on l'Estat decideix de què has de treballar. Hi ha un país on l'Estat decideix si et mereixes un cotxe o no. Hi ha un país on no et pots moure't sense avisar d'on vas, amb qui i per quins motius. Hi ha un país on no et pots connectar a Internet i no pots tampoc tenir un ordinador o un fax. Hi ha un país on no pots crear una empresa, ni una simple botiga. Hi ha un país on vas a la presó si ets homosexual. Hi ha un país on no pots llegir els llibres que vulguis, ni escoltar la ràdio que vulguis, ni veure la televisió que vulguis. Hi ha un país on no pots escriure i publicar la teva opinió. Hi ha un país on no et pots manifestar en contra de res. Hi ha un país on no pots fundar un partit polític i presentar-te a unes eleccions. Hi ha un país d'on no en pots sortir si no és prostituint-te amb el primer turista solter que passi pel carrer o posant en joc la teva vida. Hi ha un país on la gent, malgrat la misèria econòmica, social i intel·lectual en la que viu, és encantadora. Aquest país es diu Cuba, i és la presó més gran del món.

Qui escriu això està relacionat d'una manera o altra amb el món del periodisme, una professió desconeguda a Cuba. Tant desconeguda que, segons la prestigiosa ONG Reporters Sense Fronteres, Cuba té el dubtós honor d'ocupar el lloc 1165 del rànking de la llibertat de premsa. Sobre un total de 168 països. Només a Corea del Nord, Turkmenistán i Eritrea hi ha menys llibertat de premsa que a Cuba. De fet, a les presons cubanes hi ha 28 persones empresonades amb algunes penes de més de 20 anys de presó per vulnerar la Ley 88, que castiga "a qui exerceixi el periodisme cobrant de potències estrangeres per atacar al Govern". A Cuba tots els mitjans de comunicació són de titularitat pública i estan en mans de l'Estat central. Són només algunes de les avantatges de viure en un país que s'autodenomina marxista.

Però és una dictadura d'esquerres. I llavors què? Doncs llavors tot són disculpes, mirar cap a un altre costat, comprensió i condescendència cap al comandante. Espero amb delit no només la mort del dictador sinó també el tractament que en faran els mitjans de comunicació i els polítics catalans. Farà El Periódico una portada igual que la que va dedicar a Pinochet? Sentirem als comunistes de pa sucat amb oli que tenim a Catalunya defensar pels altres el que no volen per a ells? Les esquerres-super-guays d'aquest país faran de Castro un màrtir o un tirà?

O molt m'equivoco o pràcticament ningú s'atrevirà a explicar amb pèls i senyals com és de profunda la ferida que Castro, l'amic de Pinochet, ha provocat en el seu país i la seva gent. Prepareu-vos pel debat sobre el grau d'obertura del país, les tímides peticions de democràcia i les demandes de què ningú interfereixi des de l'exterior en la política cubana.

Bon Nadal

(cliqueu a sobre la imatge)

Duran Duran

Duran i Lleida s'ha despenjat amb un article de dues pàgines al Diari Oficial del PSOE assegurant que CiU ha d'entrar al govern espanyol. M'agradaria fer algunes reflexions al respecte (que per alguna cosa tinc un blog).

Primer cal analitzar la forma, és a dir, on i quan apareix aquesta opinió. Duran ho fa a El País, el mitjà de capçalera del socialisme espanyol, el buc insígnia del polanquismo, la Bíblia dels progres anti-americans i pro-palestins, el púlpit des d'on prediquen els defensors de les causes justes i nobles que sempre són les esquerres. Però El País també és el primer diari que llegeix José Luís Rodríguez Zapatero al matí. No és casual que Duran utilitzi aquest conducte. Al cap i a la fi s'està adreçant al PSOE i no a CDC o a CiU. Si hagués volgut plantejar aquesta opció en clau catalana hauria pogut utilitzar qualsevol altre mitjà d'àmbit català o fins i tot l'hauria pogut plantejar en qualsevol reunió amb Artur Mas. Però estic plenament convençut que a en Duran li importa un rave (o dos) què pensin CDC i Artur Mas al respecte. Ell vol una resposta de ZP que és qui, al capdavall, pot satisfer les seves demandes.

Però quan apareix l'article? Just en el moment que el PP està encalçant al PSOE en intenció de vot en totes les enquestes. Just en el moment que el procés de pau (i per tant, la credibilitat de ZP) està en risc més que evident de naufragar. Just en el moment que el president del Govern pot estar calibrant la possibilitat d'avançar les eleccions generals. Just en el moment que a Artur Mas li busquen alternatives ni que siguin artificals. Just en el moment que li interessa més.

En Duran ha vingut aquest món a fer tres coses: a tenir poder, a sortir als mitjans i la tercera no la puc dir. No és cap secret que la seva etapa a Madrid li permet cobrir aquests tres objectius, però amb una estació final: un despatx com Déu mana. Al preu que sigui. Vista l'aritmètica electoral actual i la dinàmica política a Catalunya i Espanya és plenament conscient que li queden ben poques oportunitats per consumar la seva ambició personal i professional. La seva estrategia passava inicialment per convèncer Artur Mas que CiU entrés a l'executiu de ZP. Mas li va dir que sí, sempre i quan CiU manés a Catalunya. Però ai las! El costat fosc va reeditar el tripartit i Duran es va quedar amb un pam de nas. Fracassada aquesta tàctica és el moment dels fets consumats. Que ZP li ofereixi el ministeri i després ja convencerà a en Mas. L'aposta d'en Duran és arriscada. Més que res perquè a en Mas ja se li comencen a inflar els daixonses de tanta tonteria acumulada.

És cert que CDC no ha tingut el coratge de trencar la federació i que sempre s'ha dit allò de què "ara no és un bon moment". Però van passant els anys i mai és un bon moment. Potser ha arribat l'hora de deixar-se de romanços i començar a treure la pols a la destral. No s'assumiran més riscos dels que ha assumit ERC i mira'ls. Jo em començaria a plantejar seriosament la possibilitat de què CDC i UDC es presentin per separat a les eleccions, encara que després pactin sempre (com ICV o ERC amb el PSOE). Això de tallar una relació sempre és difícil i dolorós però a posteriori gairebé sempre un agraeix haver pres la determinació de fer-ho.

El model de televisió socialista

El PSC ha fet de Barcelona TV la seva televisió. Il·lustra a la perfecció quin és el model de mitjà de comunicació públic que volen els socialistes (els grans defensors de la llibertat d'expressió i de la pluralitat). Analitzem-lo.

BTV costa a l'Ajuntament (i per extensió als barcelonins) 13'5 milions d'euros anuals. Una autèntica ganga tenint en compte que el PSC ha aconseguit un control absolut dels continguts, aplicant tot tipus de tècniques i mètodes que haurien de fer ruboritzar al Col·legi de Periodistes. Però deixeu-me que doni algunes dades. L'últim director de Barcelona TV va deixar sobtadament el seu càrrec el passat més d'octubre. El motiu? Doncs que Josep Ma. Balcells es presentava en el número 19 de la llista del PSC-PSOE per la circumscripció de Barcelona. Això el va obligar a deixar el càrrec i la direcció i presentació del programa de debat Contrapunt. El substitut? Antonio Franco.

Anem al departament d'informatius. La cap d'informatius es diu Cristina Vicente, una militant del PSC del Baix Llobregat (sector pijo). Va ser gerent de Gavà TV i ha justificat a la perfecció la seva elecció per aquest càrrec. Per exemple... Quan es va saber que Joan Clos deixava l'alcaldia de Barcelona va supervisar personalment el text del vídeo sobre la seva trajectòria. Un vídeo on no s'esmentava el Fòrum de les Cultures. Recordeu el Fòrum? Va ser una operació d'especulació urbanística disfressada de parc temàtic socialista (aquí les coses les fem bé, no com a Andratx) que va acabar en fracàs tant de públic com de crítica. Més exemples... Actualment la FAVB està vetada a Barcelona TV. És a dir, l'entitat que representa a tots els veïns de Barcelona està vetada a la televisió pública de la ciutat. Però encara hi ha més. Els periodistes tenen un control exhaustiu de les peces que preparen, i si no passen el filtre previ moltes d'elles no són emeses. I una última... En l'últim sopar de Nadal d'empresa fet fa uns dies, la regidora del PSC de participació i que porta el tema de la televisió, Assumpta Escarp, es va adreçar als perplexos treballadors dient-los que venien "uns mesos durs fins a les municipals". No cal dir que Escarp es va estalviar qualsevol referència a la pluralitat o la independència que és el que es fa en aquestes ocasions ni que sigui per mantenir les formes.

Ha arribat un punt en què els professionals històrics de la casa han arribat a confessar en privat que votaran a CiU per primera vegada. Només perquè acabi el sectarisme endèmic que està podrint tota la redacció i dilapidant el prestigi dels professionals de la casa.

Un parell de reflexions finals: On és CiU? Quin marcatge està fent a aquest escàndol que atempta contra els drets i les llibertats més bàsiques dels professionals de la informació? On és el Col·legi de Periodistes? On són els que tan es queixen dels blocs electorals? I la última... No tinc el més mínim dubte que si ningú ho atura faran el mateix amb TV3, Canal 33, 3/24, Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, iCat FM, Catalunya Música, la Xarxa de Televisions Locals, COM Ràdio, La Malla... i tots els mitjans públics que controlen. O sigui, tots.

Matar mosques a canonades

Crec que ni els mitjans de comunicació, ni els opinadors, ni els polítics han analitzat en prou deteniment què suposa la desintegració i fulminació del circuit català de TVE per part del PSOE. El tema ha passat de puntetes pels mitjans de comunicació i per les tertúlies, però també pel Parlament. Sincerament crec que ningú ha estat a l'alçada de les circumstàncies per denunciar que el PSC-PSOE ha decidit enderrocar el local enlloc de tapar les goteres. Ha decidit deixar un solar on hi havia un edifici que necessitava reformes però que encara feia un servei públic imprescindible. Han decidit matar mosques a canonades.

Al PSC-PSOE no li ha tremolat el pols a l'hora de sacrificar a milers de treballadors i a tota una llengua que des de fa uns anys viu un clar retrocés al carrer. I evidentment, fer més hores de castellà a l'escola i eliminar ràdios i televisions públiques en català no ajuden gens a redreçar aquesta situació. O potser és que no tenen cap interès en protegir la nostra llengua?

Per ser del tot justos cal reconèixer que el PP no es va atrevir a afrontar la necessària reconversió de TVE en alguna cosa que no fos una màquina d'engolir diners públics, però també és cert que el PSOE ha aprofitat l'ocasió per enterrar i fulminar tot el que soni a català i que surti per la tele. I tot plegat s'ha fet amb la connivència dels "patriotes socials d'ERC". Els de la pluja fina.

Qui escriu aquestes línies va passar molts matins de la seva infantesa mirant un programa mític anomenat Terra d'Escudella. Corria l'any 1977, i poder veure un producte televisiu destinat al públic infantil EN CATALÀ era un autèntic luxe. No cal dir que aquella època TV3 no havia nascut (ho faria sis anys després i molt a desgrat del PSC-PSOE, que hi va posar tantes traves com va poder simplement perquè al president Pujol se li havia posat entre cella i cella tenir una televisió pública i de qualitat al servei del país). Després vindrien Miramar, Giravolt, el Vostè Pregunta de Joaquim Maria Puyal i el Doctor Caparrós d'en Capri. S'arriba als anys 80 amb 83 hores mensulas d'emissió en català. I amb el temps es comencen a veure cares que amb el temps formaran part del nostre imaginari col·lectiu: en Puyal, la Sardà, la Trinca, la Júlia Otero, en Jordi Gonzàlez, l'Alfons Arús, l'Àngel Casas o l'Olga Viza.

Els últims anys, Sant Cugat s'havia convertit en un centre productor de programes tan en català com en castellà i havia multiplicat la seva oferta a tots els nivells. És cert que la fortalesa de TV3 i una estructura més pròpia d'una administració que no d'una empresa van condemnar el circuit català a unes baixes audiències en molts dels seus programes, però el seu servei públic tot i que millorable, crec que avui encara és imprescindible.

Considero ineludible una reflexió sobre què s'ha fet, com s'ha fet, quan s'ha fet, qui ho ha fet i perquè ho ha fet. Espero amb delit els vostres comentaris.

Amén

Diuen que aquesta és la paraula o expressió que més se sent a les conselleries d'ERC. Que s'ha de posar la bandera espanyola? Amén. Que s'ha de fer més castellà a l'escola? Amén. Que les seleccions esportives catalanes han de passar a la història? Amén. Que s'ha de fer un Quart Cinturó? Amén. I una MAT? Doncs també amén. Hi ha qui diu que entre els amens i el que es resa per no perdre bous i esquelles a les municipals, les conselleries d'ERC es confonen ja amb el Vaticà.

La veritat és que l'arrencada del Tripartit 2.0 ha estat ben poc engrescadora. La il·lusió entre la gent pel que pugui fer aquest govern brilla per la seva absència i sembla que s'hagi instal·lat a la societat catalana un conformisme més que preocupant. L'únic objectiu, dels partits del Govern i de la ciutadania, és no barallar-se (almenys en públic). És lamentable.

Qui els ha vist i qui els veu. El gran projecte de construcció nacional amb pas ferm cap a un autogovern i, per tant, cap a una major llibertat col·lectiva ha desaparegut de les prioritats de la Generalitat. Als que el Nou Estatut els semblava poca cosa ara no els fa res que a més s'envaeixin competències alegrement en un tema tan sensible com l'educació i el català a l'escola. Als que es deien independentistes ara els veiem posar la bandera espanyola a totes les seves conselleries. Als que feien trempar amb els seus discursos sobre alliberament nacional ara els veiem amordaçats amb una corbata.

I encara no creieu en els miracles? Amén.

Jo de gran vull ser comunista

Primer volia ser bomber. Després m'imaginava astronauta. Però amb el pas del temps m'he adonat que la meva autèntica vocació és la de ser comunista. Polític comunista, per ser més exactes. Com en Xuan Saura, o la Mayol, o en Miralles, o en Boada, o la Camats... Gent que està cobrant sempre i en tots els casos per sobre dels 7.000 euros mensuals.

Cal saber que en Saura, per exemple, no només és conseller amb un sou brut anual superior als 100.000 euros...., en Saura també presideix dos consells d'administració i altres corporacions metropolitanes que li generen uns ingressos mensuals superiors als 9.000 euros. Tres quarts del mateix passa amb la seva mitja taronja, la Mayol. No és d'estranyar doncs que puguin acaparar un patrimoni important (inclosos dúplex a Gràcia, apartaments a Port de la Selva i casa a la Cerdanya). Propietats que amb la nova llei de l'habitatge seran expropiades i posades en lloguer? Segur que no.

Capítol a part mereix el coordinador general d'EUiA, en Jordi Miralles. En una entrevista al programa Minoria Absoluta de RAC1 no li va tremolar la veu a l'afirmar que el seu hobby era sortir els caps de setmana a navegar amb el vaixell que té amarrat al port de Castelldefels. No és d'estranyar, perquè el sou del tercer secretari de la mesa del Parlament també passa dels 6.000 euros. I així anar sumant.

Però el millor de ser polític comunista català és que després de portar 30 anys vivint del cuento (no n'hi ha cap d'ells que hagi treballat més de 5 anys en una empresa privada) pots sortir fent discursos criminalitzant les dretes, els poders econòmics i als que exploten els treballadors. Pots reclamar un model d'escola pública mentre portes els teus fills a la privada. Pots parlar del greu problema de l'habitatge mentre tens cases i apartaments per tot el territori i organitzes un Fòrum per especular. Pots ser un xiïta fonamentalista ecologista i anar a tot arreu amb cotxe i aparcant-lo al carril bici. Pots parlar del repartiment de la riquesa mentre acapares uns sous vergonyosos. Pots reclamar la paritat i no aplicar-la quan arribes al Govern. Pots mostrar les teves simpaties per Fidel Castro però al mateix temps ser el Conseller responsable de què la gent vagi a votar a totes les eleccions i omplir-te la boca amb la paraula llibertat. I pots exigir transparència i al mateix temps amagar les teves vergonyoses declaracions de renta.

És el moment de començar a dir les coses pel seu nom i desemmascarar als impostors, o la hipocresia de les anomenades esquerres podrirà el país.

Els feixistes aplaudeixen ERC

"Hoy más que nunca Cataluña es un poco más española, al poner en su presidencia por primera vez en la historia de los separatistas al Sr. José Montilla nacido en Iznájar (Córdoba) en 1955, un hombre que chapurrea el "dialecto" catalán. Este paso es un honor para todos los españoles y para todos aquellos españoles que emigraron en su día, para trabajar y hacer que la autonomía catalana, sea cada vez más rica y prospera gracias al trabajo de todos, como su integración ha sido admirable, hasta el punto de que José Montilla un cordobés, pueda ser Presidente de la Generalidad, por encima de radicales y separatistas, por eso hoy más que nunca podemos decir que Cataluña es más española que nunca".

Aquesta joia està extreta de la pàgina web www.generalisimofranco.com, que com el seu propi nom indica no és una web independentista. De fet no arriba ni a defensar un "patriotisme social" ni tampoc un "catalanisme de pluja fina". Els que escriuen això són nazis, feixistes, gent que creu en la força de les armes per imposar les seves idees, gent que vol veure Catalunya eliminada del mapa. I són gent que aplaudeix ERC i la seva decisió de fer Montilla president i descartar un Govern d'unitat nacional.

Durant la campanya de l'Estatut ja va fer mal d'ulls veure plegats a ERC i PP units per una mateixa causa: impedir que Catalunya tingués més autogovern. Però això traspassa tots els límits. Veure als nazis aplaudint i defensant a ERC és d'un surrealisme que Dalí no s'haura atrevit a signar.

Crec que la gent hauria de reflexionar sobre què s'ha fet en aquest país i per quins motius. I les conclusions s'haurien de començar a fer evidents el proper 27 de maig.

Canvio màquina de perforar per vaselina

Canvio màquina de perforar per pot de vaselina. Em serà més útil. Interessats adreçeu-vos a la Conselleria de Governació. Signat: Joan Puigcercós.

El penós, lamentable, infantil i patètic espectacle de les banderes de Joan Puigcercós ha arribat a unes cotes insuperables. Com que sóc el més independentista trec la bandera espanyola de la conselleria. Com que després em renya l'amo trec també la catalana. Com que l'amo encara em renya més i sóc independentista però la menjadora ho pot tot, les torno a posar les dues. I com que sóc tonto del cagar les poso en l'ordre equivocat.

Bé amics... si això és el que pot arribar a fer el "cervell" d'ERC no vull pensar el què ens espera dels que estan per sota seu. Però no m'agradaria ser massa dur amb en Puigcercós. Al cap i a la fi ell solet ha aconseguit tapar mediàticament la llei d'universalització dels serveis socials. El que havia de ser la notícia del dia de la gestoria Montilla (i que fa un temps es deia Catalunya) s'ha convertit en un tema periodísitcament residual.

Però el geni Puigcercós té un altre mèrit al seu favor. I és que ha obert els ulls a milers de catalans i catalanes que ja saben quin tipus de Govern ens espera: ERC la lia i el PSOE mana. A més... Després de posar un tío de Córdoba que no té estudis i no sap parlar el català al capdavant de la Generalitat... què més et fa tenir la bandera espanyola penjant de la teva conselleria? Al cap i a la fi és quelcom coherent...

Jo crec que en Puigcercós hauria d'hissar la bandera blanca. ERC és qui ha rendit la Generalitat i les institucions a l'espanyolisme.

Manen els okupes

Sona un telèfon del Departament d'Interior. Hi ha tres grups d'okupes que simultàniament s'han fet forts en tres propietats privades, a saber: un duplex al barri de Gràcia de Barcelona, un apartament a Port de la Selva i una casa a la Cerdanya. Les tres propietats tenen una cosa en comú: estan a nom de Joan Saura i Imma Mayol. Però superSaura no es deixarà fer xantatge així com així. Envia unitats especialitzades dels Mossos d'Esquadra als tres punts. Hi ha furgonetes, helicópters, agents de paisà, tiradors d'èlit... I dóna l'ordre. Els okupes són desallotjats, detinguts i posats en mans de la justícia en qüestió de segons.

.......RIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIING.........

Els okupes no estan a les propietats dels neohippies sinó a Can Ricart, un recinte industrial privat de gran valor històric. També hi ha desenes d'altres cases okupades arreu de Catalunya, però no cal desallotjar-les. El que cal és negociar, amb calma i sense presses. Saura respira tranquil. Això és el que tenim amics i amigues.

Tenim una ciutat on quatre pollosos que tenen els pares carregats de duros poden impedir que se celebri una cimera de caràcter europeu (i sabeu sobre quin tema? sobre habitatge). Tenim una policia que enlloc d'impedir l'okupació d'una propietat privada acompanya als antiglobis fins a la porta del recinte. I tenim un Govern que enlloc de resoldre el problema es dedica a fer declaracions conciliadores, permisives, comprensives i que justifiquen aquest tipus d'accions.

Que l'habitatge és un problema de primera magnitud cau pel seu propi pes. Que cal de forma urgent i immediata un debat sobre el tema també sembla molt obvi. I segur que també caldria una estratègia consensuada per totes les forces i institucions amb solucions a curt, mig i llarg termini. Però el que no pot ser de cap manera és que els defensors del "patriotisme social" mirin cap a un altre costat. Tindrien la mateixa actitud si les propietats okupades fossin seves?

Prou d'hipocresia.

Donar-li una pistola a un mono

Herr Turen no veu convenient que ICV gestioni el departament d'Interior. El motiu és que la policia mou molta informació reservada, i això, segons Tura, no és bo que estigui en mans d'un altre partit que no sigui el mateix que el del president de la Generalitat. Dit d'una altra manera... Tura té una confiança cap als seus socis de Govern que fa fàstic.

Tura no entén el Govern com un tot unitari. És conscient que, com ja va passar amb el Tripartit 1.0, cada partit gestiona les seves conselleries com una parcel·la pròpia sense admetre injerències i fins i tot sense col·laborar amb altres departaments 'germans' si aquests són gestionats per un altre partit del Govern. És la gran cultura de coalició que predomina dins les parets del Palau de la Generalitat. Però potser hi ha altres coses que preocupen a Tura... La consellera de Justícia és conscient que l'ecosocialista de pa sucat amb oli que encapçala el departament d'Interior té gran afinitat ideològica i simpatia personal amb els moviments antiglobalizació, els okupes, els immigrants sense papers, els vaguistes i altres sectors socials no propers a l'establishment. Què passaria si la informació reservada de la policia comencés a filtrar-se a aquest tipus de gent? Tura pot ser moltes coses, però no innocent. I si algú pot parlar amb coneixement de causa és qui ha estat la màxima autoritat de la policia de Catalunya.

Tot plegat ve a confirmar el què ja sabíem: donar-li Interior a Saura i ICV és més perillós que donar-li una pistola a un mono.

La gràcia de tot plegat és que aquesta primera crisi de confiança del Govern d'Entesa (?), es produeix abans d'arribar al minut 1 de la primera part del partit. De fet, el Govern no havia tingut temps ni de reunir-se per celebrar la primera reunió de treball i Tura ja havia trinxat les relacions amb el departament amb el que més haurà de col·laborar durant els propers quatre anys.

I per cert... Em diuen que Montilla va muntar en cólera contra Tura per les seves desqüalificacions públiques contra el seu company de gabinet. Sembla que els extintors de Palau ja han hagut d'utilitzar-se, i això que com aquell qui diu encara no hem ni començat.