Amén

Diuen que aquesta és la paraula o expressió que més se sent a les conselleries d'ERC. Que s'ha de posar la bandera espanyola? Amén. Que s'ha de fer més castellà a l'escola? Amén. Que les seleccions esportives catalanes han de passar a la història? Amén. Que s'ha de fer un Quart Cinturó? Amén. I una MAT? Doncs també amén. Hi ha qui diu que entre els amens i el que es resa per no perdre bous i esquelles a les municipals, les conselleries d'ERC es confonen ja amb el Vaticà.

La veritat és que l'arrencada del Tripartit 2.0 ha estat ben poc engrescadora. La il·lusió entre la gent pel que pugui fer aquest govern brilla per la seva absència i sembla que s'hagi instal·lat a la societat catalana un conformisme més que preocupant. L'únic objectiu, dels partits del Govern i de la ciutadania, és no barallar-se (almenys en públic). És lamentable.

Qui els ha vist i qui els veu. El gran projecte de construcció nacional amb pas ferm cap a un autogovern i, per tant, cap a una major llibertat col·lectiva ha desaparegut de les prioritats de la Generalitat. Als que el Nou Estatut els semblava poca cosa ara no els fa res que a més s'envaeixin competències alegrement en un tema tan sensible com l'educació i el català a l'escola. Als que es deien independentistes ara els veiem posar la bandera espanyola a totes les seves conselleries. Als que feien trempar amb els seus discursos sobre alliberament nacional ara els veiem amordaçats amb una corbata.

I encara no creieu en els miracles? Amén.