El president i el fracàs escolar de les esquerres

Ja tenim president. Ja ha pres possessió del seu càrrec i ja tenim el país en marxa. Un país imparable; un país que ha desfermat una il·lusió col·lectiva sense precedents; un país amb un líder sòlid, recolzat per la immensa majoria dels ciutadans, segur de sí mateix, amb un horitzó nacional nítid, amb un carisma extraordinari... I quan digui tres us despertareu... un... dos... i tres. Hop!

No amics i amigues... Ho sento però allò era una sessió d'hipnosi i la realitat és que sou a Catalunya. I aquí resulta que el país està més anestesiat que mai, que el president és algú al que no han votat ni els seus, que el gris és el seu color preferit, que després de 40 anys de viure aquí encara ha d'anar a classes de català i que el més carismàtic que ha fet a la seva vida és posar el seu nom a un pot de Nocilla.

Però el que a mi m'escandalitza de veritat és la seva preparació, la preparació del President de Catalunya. Per què resulta que l'amic Montilla no té el batxillerat. No ha acabat ni l'educació secundaria. Mireu què he trobat a Internet:

Con veinticuatro añitos recién cumplidos, el precoz agitador estalinista José Montilla Aguilera colgó la hoz y el martillo, y se dispuso a saborear la primera nómina aliñada con despacho enmoquetado y coche oficial: teniente de alcalde en Sant Joan Despí. Después llegaría un dieciséis válvulas y el tresillo de cuero auténtico: alcalde de Cornellà. Más tarde, la hora soñada de pisar genuina madera de roble, por fin: presidente de la Diputación de Barcelona. Y, ahora, como ministro de Industria y Telecomunicaciones, todavía no ha descubierto de qué calidad es el suelo que hay bajo sus pies, pues dicen los ujieres que aún no ha bajado y que sigue pegado al techo de su gabinete, flotando en el aire sin acabar de creérselo. Sin embargo, en estos cinco lustros sin fichar a las ocho, no ha habido el menor rastro del bachillerato de Montilla. Así, a su jefe de prensa, Antonio Bolaño, le hubiese costado poco declarar el jueves pasado: “Es falso que José Montilla no tenga el Bachiller. Sí lo tiene. Lo obtuvo en tal año, en tal colegio y con muy buenas notas”. Pero Bolaño no hizo eso. Se limitó a recitar: “Difícilmente alguien que no tenga el Bachillerato puede acceder a una carrera”. Pues, sí, tan difícil que fuentes del PSC le aseguran a este columnista que ni Bachiller, ni cuentos. Una FP de la época con algo de correspondencia mercantil, mucha mecanografía y un poquito de contabilidad, y listos.

Això és el que tenim com a president de la Generalitat. I plou sobre mullat, perquè el president del Parlament, la segona institució del país, tampoc té acabat l'ensenyament secundari.

Personalment em sembla molt significatiu l'índex de fracàs escolar entre la classe política que en el passat i el futur més recent dirigeix els nostres destins. Sota l'eufemisme de dir que són gent que s'ha fet a si mateixa, s'amaga una falta de coneixements preocupant i alarmant. Algú que no té la constància i la disciplina per estudiar pot dirigir un país? Algú que mai ha vist de prop una universitat ens pot representar a l'estranger? No hi ha ningú intel·lectualment més preparat que ells per dirigir una societat de 7 milions de persones? És per això que porta als seus fills a l'escola alemanya a raó de 800 euros mensuals la quota? I en Benach? És un farsant?