Per una oposició impecable (i implacable)

La història s'entesta en repetir-se. Ara fa tres anys estàvem fent veure que ERC dubtava entre fer president a Artur Mas o a Pasqual Maragall. Mas havia guanyat les eleccions contra pronòstic, amb quatre diputats de diferència amb el PSC i amb l'únic però de no haver guanyat en vots. ERC va fer creure que consultava a les entitats i associacions catalanes abans de prendre una decissió. Al cap d'uns dies neixia el Tripartit 1.0 i ZP ja treia el nas pel balcó del Palau de la Generalitat. La resta ho recordem perfectament.

Arribada la campanya del 2006 el repte de Mas no era gens menyspreuable. Havia de guanyar les eleccions de forma incontestable, i a poder ser evitar la suma aritmètica del Tripartit per estalviar-se ensurts. Mas va liquidar la feina a mitges. Va guanyar amb 11 diputats de diferència amb el PSC, 27 amb ERC i 36 amb ICV. Però, ai las, el tripartit sumava... i es consumava. Montilla doncs, serà president a desgrat del què opinen la majoria dels catalans.

Però cal ser pràctics i mirar endavant amb optimisme. Els resultats de les eleccions demostren que l'estat de salut de CiU és immillorable. No es pot dir el mateix del PSC, al que el virus de l'espanyolisme i de la grisor li ha fet perdre un 25% dels vots; ni ERC, que ha perdut percentualment el mateix gruix d'electorat però que en canvi ha resistit més gràcies a l'antibiòtic de la Llei d'Hondt. De la seva banda, ICV s'ha mostrat en plena forma, però ara cal veure com entoma això d'assumir Interior, que pronostico que serà quelcom bastant més greu que una grip.

Així les coses, CiU ha de deixar de llepar-se les ferides, fer anàlisi i autocrítica interna de perquè no s'ha pogut rematar la feina, donar per acabat el dol i posar-se a pencar amb més il·lusió i entusiasme que mai. Ningú discuteig el lideratge d'Artur Mas, que ja és el polític més conegut i més votat de Catalunya per davant de tota la resta. D'ell i el seu equip ara s'espera una actitud exemplar, que no resisteixi comparació amb la gestió del Govern que faci el Tripartit 2.0. Mas ha de detallar quina decisió prendria ell en cada moment, ha de ser l'alternativa visible, amable i humil al montillisme i els seus palmeros. Ha d'encarnar el lideratge i la il·lusió que segur que Montilla no pot oferir al milió de catalans que volíem un altre tipus de president pel nostre país. I una altra cosa... ha de posar a prova dia sí i dia també la cohesió, la integritat i la sintonia del Tripartit. No n'han de deixar passar ni una. Vistos els resultats cal actuar amb humilitat i intel·ligència, però sobretot ha de fer l'oposició més exigent que s'hagi recordat mai.

Artur Mas i CiU tenen per davant el repte més gran de la seva vida política. Però cal que comencin avui mateix a treballar per assolir-lo. I des d'aquí els demano que no facin ni una sola concessió als que es creuen amb superioritat moral suficient per desoir a un milió de catalans i catalanes.