Ha mort l'independentisme?
Companys i companyes. Crec que ha arribat el moment de les preguntes importants. Les preguntes de pes. I la primera em sembla molt òbvia: HA MORT L'INDEPENDENTISME?
Personalment crec que no. Però ha rebut un cop brutal, és a la UCI i o molt es recupera en els propers anys o s'ha acabat el bròquil. El gir 'social' d'ERC renunciant a l'espai i el discurs independentista és extraordinari. L'aposta tàctica del Gandhi de Cambrils i la seva colla és molt clara: usurpar l'espai de centre esquerra catalanista al PSC, un cop Maragall i la seva troupe il·lustrada ha estat defenestrada a cop de talante. Això, de rebot, també convida a retallar espai d'ICV, ja que ara, els tres partits del Tripartit 2.0 competiran exactament pel mateix espai electoral. Bé... pel mateix no. ERC calcula que el PSC acabi sent una força més perifèrica, recollint el vot d'esquerres espanyolista i situant-se a uns nivells de representativitat similars als del PP.
Resumint... L'escenari que espera ERC d'aquí a uns anys és un país amb el centre catalanista repartit més o menys a partis iguals entre CiU i ERC (que es repartirien un centenar d'escons), representació dels dos grans partits espanyols (repartint-se una trentena de diputats), i el què sobri pels outsiders (tipus ICV o Ciutadans).
I l'independentisme? Doncs no estarà representat. ERC ha optat per mostrar-se com una força capaç de governar i allunyada de postulats maximalistes i indigeribles per la resta d'Espanya i fins i tot per importants sectors de la societat catalana. Òbviament intentaran trampejar la situació per parar el cop i no perdre bous i esquelles a les properes eleccions, que per ells seran de cara (validació de l'aposta estratègica) o creu (davallada definitiva i cap a casa). Ja veureu com les proclames independentistes queden reservades estríctament pels actes de partit i les campanyes electorals.
No és d'estranyar que entitats com la Plataforma pel Dret a Decidir que va treure a mig milió de persones al carrer contra el Nou Estatut ara s'hagi mostrat frustrada amb el nou govern decidit per ERC. I aquests no son dubtosos de ser propers a CiU encara que Puigcercós pugui veure-hi fantasmes o al·lucinacions. Tampoc són d'estranyar les nombroses baixes a la militància d'ERC que s'estan produïnt aquests dies. I tampoc és d'estranyar que Zapatero s'hagi empassat el tripartit perquè sap que la nova ERC ha enterrat els plantejaments inassumibles i que es portarà bé.
Ara el terreny està abonat per a què sorgeixi una nova força netament independentista. L'experiència de Ciutadans ha de servir per entendre que no calen anys de picar en ferro fred. Al contrari. Un discurs simple, una imatge atractiva i saber aprofitar el moment polític pot ser suficient per consolidar una opció independentista que rellevi a ERC. L'independentisme necessita una transfusió urgent o l'haurem d'enterrar ben aviat.
posted by Marina d'Or at 10:38 a. m.
unpaisdeconya@gmail.com
14 Comments:
L'independentisme no ha mort, però la seva forma actual hauria de fer-ho. En vint anys les organitzacions independentistes extraparlamentàries no han aconseguit res, com a molt cultivar la gastronomia a base de butifarrades populars. Però el grau d'influència en la població ha estat nul.
Crec en la independència de Catalunya, però en general els independentistes "de boquilla" d'aquest país em caieu gairebé tan malement com els de Ciutadans.
16/11/06 1:36 p. m.
benvolgut compatriota, gran blog. i pel que comentes sobre l'estratègia d'ercm, doncs segurament va en algun sentit en la línia que apuntes, tot i que crec que el seu principal objectiu, encara avui i de forma malaltissa, més que resta terreny al psoec o a la palangana, és destruir ciut i intentar ocupar bona part del seu espai. només així s'expliquen les capitulacions, les traïcions al país i al seu projecte, que fa la gent d'ercm pensant que tot el sacrifici valdrà la pena si es carreguen ciut i a ells els toca bona part de les restes que en quedin. i de fet, no deixa de ser estrany això de voler-te carregar algú (psoec) al qui li dones el poder institucional absolut a nivell de país (principals ajuntaments, diputacions, govern...).
d'altra banda, no estaria gens malament un nou partit independetista amb cara i ulls. jo tinc una aposta clara per liderar-lo: joan laporta. amb tot, em sembla que ara mateix, i per a uns anys, no està pel cas.
amunt i crits, amic!
16/11/06 10:57 p. m.
Els partits són, des del primer a l'últim, plataformes per assolir el poder. Esquerra també.
El que els diferencia, a part de les qualitats o els defectes personals dels seus components, només és la marca o el producte que intenten vendre per assolir el seu objectiu últim.
L'idependentisme serveix per a unir sectors de la societat entorn d'una idea utòpica (ni bona ni dolenta en si mateixa), perquè vista l'evolució d'Espanya i de l'Europa comunitària, cada vegada és més allunyada de possibilismes reals.
17/11/06 11:31 a. m.
Amb gairebe tot d'acord excepte en l'espai que pretén ocupar ERC: Si bé potser també pretenen agafar l'espai del PSC, la seva prioritat és el d'agafar el de CiU. Volíen que CiU es fes petita a la oposició però no n'han sortit. Els és més fàcil lluitar contra la força majoritària si la deixen a la oposició, però de moment, i per sort, encara no se'n surten. Crec que no ho aconseguiran.
17/11/06 11:54 a. m.
M'agradaria saber qui ets. Per un comentari que has deixat a l'e-notícies, sembla que ets de Cardedeu. Jo també. Però no trobo correcte opinar i deixar pseudònims. Crear un blog d'opinió política anònim no ho trobo correcte
17/11/06 3:01 p. m.
Algú se’n recorda de la fusió de Euskadiko Esquerra amb el PSPV? A qui li sona que el tripartit acabarà igual?
17/11/06 8:01 p. m.
Je je je Molt ben desenvolupat l'article Bravo.
17/11/06 8:45 p. m.
Aclarim:
Esquerra Republicana crec que fins ara ha estat el partit referent per captar el vot dels joves que per primera vegada podien exercir el seu dret a vot. Això ha estat possible gràcies a la seva ideologia independentista. Si abandonen la ideologia per la cual va neixer aquest partit, els nouvotants que els tira la idea de la independencia hauran de buscar un altre partit que els representi.
Considero que esquerra en comptes de mirar tant cap a el poder hauria de girar el cap als seus principis.
17/11/06 8:55 p. m.
El artículo de Salvador Sostres (cercano a CiU) publicado el pasado 15/11/2006 en su blog (y ya retirado por las amenazas que ha recibido) es un buen ejemplo de cómo se las gastan en nuestro oasis:
Hi ha el discurs que el Mas ha perdut les eleccions pel devedé, pel pacte amb el notari o perquè jo em prengués tòfona blanca el dia electoral. És un discurs que cada dia arrela més, buscant culpables dins de Convergència. La divisòria estava clara, per a qualsevol persona que suprés el nivell borderline: o tripartit o Mas.
Si algú en nom d’un devedé o d’una acta notarial o d’un repàs de tòfona blanca ha decidit vendre el país i no anar a votar o votar en blanc o votar Esquerra, deixa’m dir-te una cosa: ets un fill de puta, o una filla de puta. Aquest és el resultat, Montilla president. Ets un/una fill/filla de puta que has venut el país per un prejudici. Ets una rata. Ets un/una miserable. No em parlis de democràcia, ni de vot lliure, ni de respecte. Quin respecte? Montilla president? Vés i caga.
Ese es el nacionalismo de CiU. Eso sí, Madrid nos roba.
18/11/06 10:32 a. m.
No ha mort l'independentisme, l'únic que ha passat és que aquells que es feien dir "independentistes i republicans d'esquerres" ara es dediquen a "repensar la nació" o diuen "nació catalana" on deien Catalunya o Països Catalans (veieu l'entrevista d'en Carod a la Vanguardia de 19-11-06).
I respecte al comentari de l'anònim que identifica les barbaritats d'en Sostres amb el nacionalisme de CiU, només diré que el millor que tenen els ximples com en Sostres és que fan que altres ximples surtin de l'armari, encara que sigui des de l'anonimat.
19/11/06 2:16 p. m.
Hola,
avui he creat un blog per discrepar del tripartit, tothom que l'interessi pot fer els seus comentaris.
http://anti-tripartit.blogspot.com
A per cert aquest blog és MOLT BO!
Visca Catalunya!I força contra el tripartit
19/11/06 9:22 p. m.
"hasta que los castellanos parlantes no quieran también la independencia, no habrá manera de conseguirla".
No existe otra posibilidad, hay que ser realistas, así que, la estrategia o el reto esta
en convencer a mis padres, mis tíos, mis primos, mi barrio, mi pueblos y multitud de
ciudadanos que el nacionalismo burgués imperante es más importante que:
un trabajo sin precariedad y mileurista, una vivienda digna y accesible, una escuela publica con medios e integradora, una sanidad publica eficiente y eficaz sin listas de espera, unas ayudas domiciliares completas y solidarias, en definitiva una cohesión social sin marginados, solidaria, justa y equitativa… a partir de aquí y en igualdad de condiciones hablemos de soberanía.
21/11/06 8:33 p. m.
- És llarg, però llegeix-ho tot si et plau. Gràcies -
Fins ara havia votat sempre a ERC però ara els vaig deixar de votar. Jo els votava perquè eren sobiranistes, no perquè eren d'esquerres, però ara sembla que l'esquerra pesi més i deixin el sobiranisme de costat. Com jo hi ha molta gent: 130.000 vots ha perdut ERC! i això vol dir 130.000 sobiranistes!
Molta gent pensava que si ERC perdia vots, aquests anirien a parar a CiU altre cop, però no. CiU ha perdut 100.000 vots més (les passades en va perdre 150.000) perquè CiU no és sobiranista. JO tampoc els he passat a votar, aixi que m'he abstingut. Som massa sobiranistes que ens hem abstingut o han votat en blanc: com a mínim 230.000 (si fem cas als vots perduts de CiU i ERC).
A tota aquesta gent ens cal un nou partit. Un partit amb aquest nombre de vots podria entrar al Parlament amb uns 12 escons (aprox.). Els Ciudadanos han entrat, i no ho podem fer els sobiranistes? Hi ha d'haver doncs un nou partit sobiranista que convenci tots aquests vots decebuts i entrar al Parlament amb tota aquesta força. 12 escons (aprox.) potden fer canviar i molt el panorama polític, i això segur que només seria el principi.
Cal un nou partit per sobre de tot sobiranista, però crec que també és important que tingui un model de socio-econòmic de país. Ho dic posant l'exemple del Quebec. Allà han estat a punt de ser "estat lliure associat" dos cops, però s'han quedat a les portes, i ara un tercer referèndum es veu cada dia més difícil perquè la gent demana un projecte de país, volen saber com viuran en un Quebec lliure. És el mateix que els va fer perdre abans, hi ha molta gent no vol independència per independència, vol independència per viure en un país millor, i volen saber si de veritat ho seria, volen saber com seria. El PQ és el que intenta fer ara (però no se'n surt massa bé). Aquí hem d'aprendre aquesta lliçó, que ja vam veure una mica amb el PI (parlava d'independència i res més, i no va rebre gens de suport). Més enllà de parlar d'independència, s'ha de fer també un discurs de model de país, de projecte de país...
Crec que seria bo un partit que ocupés la posició social de CiU, que recuperés aquells orígens socialdemòcrates de la CDC de Pujol (i que tenen el suport d'una gran part de la població de Catalunya) però que fos sobiranista de veritat. Seria doncs un partit que seria la alternativa a ERC com a model socioeconòmic (i a més aquest nou partit seria per sobre de tot sobiranista i no hauria de fer mai President algú que no estés per un referèndum d'autodeterminació), i seria la alternativa a CiU perquè seria sobiranista de veritat. Hauria de ser doncs, un partit en vocació de subsituir CiU (perquè compartirien el mateix espai social) per portar els seus votants cap al sobiranisme de veritat, alhora que també rebria el suport de votants decebuts d'ERC.
Per començar: 230.000 vots si sumem els decebuts de CiU i ERC de les darreres eleccions, i a continuar pujant amb força! A més, indirectament també podria comportar altres beneficis, com el de forçar a ERC que torni cap al sobiranisme (si el tripartit ja no fos possible, no tindrien una altra opció), i a CiU a anar també cap al sobiranisme. En aquest sentit crec que UDC no ho voldria, però CDC es podria plantejar deixar UDC i anar amb el nou partit (li aportaria tants o més vots que UDC) perquè sino es veuria subsituida gradualment pel nou partit i sense cap possibilitat de tornar a governar. Qui en surt guanyant de tot això doncs és el sobiranisme, és Catalunya!
Les plataformes, grups de pressió...estan molt bé i cal que ens hi impliquem amb força, perquè és des de la societat des d'on hem d'exigir un referèndum d'autodeterminació, i alhora som els sobiranistes qui hem de convencer cada dia a la gent ,que hem d'anar cap a la independència. Però alhora, perquè al final tot sigui possible, ens cal que les coses canvïn políticament, cal que al Parlament hi hagi una majoria que aprovi fer un referèndum d'autodeterminació. ENS CAL DONCS UN NOU PARTIT SOBIRANISTA!
Passa aquest missatge a sobiranistes, organitzem-nos, unim-nos! No podem esperar més!
Cap a la independència! Visca Catalunya Lliure !!!!
21/11/06 10:20 p. m.
Benvolgut patriota aquest partit sobiranista q reclames ja fa uns anys q és entre nosaltres, només li cal una empenta per sortir i arrasar.
www.unitat.org
22/11/06 4:37 p. m.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home