El país ha triat juerga, i la tindrà

Catalunya és catxonda. El poble català, em vinc a referir. Em sembla que si els guionistes del Polònia haguessin pogut triar un escenari que els garantís gags a dojo hauríen dibuixat un panorama molt similar al què ha quedat. De fet, sembla difícil superar ja nomenaments com els de Joan Saura per Interior. Però no subestimem mai la capacitat infinita i sense límits de sorpresa del Tripartit 2. Això serà com Scary Movie, a mig camí entre la por i la broma cutre.

La pregunta és si el país ho acabarà pagant. Cal reconèixer que l'experiment Montillero arriba en un moment crític. Les inversions en infrastructures per Catalunya acabaran sent les que diguin a Ferraz; a la fira de Frankfurt hi exposarem obres escrites en swahili si convé; el quart cinturó el canviarem per un carril-bici; els Ciudadanos donaran pel sac tan com puguin, obtenint més share als mitjans que Piqué... i així anar fent.

Però no ens queixem. La gent ha votat lliurement. El sistema electoral és el que tenim i és el que permetria que l'Albert Rivera fos president si aconseguís els suports necessaris al Parlament, encara que això signifiqués pixar-se a la voluntat del poble de Catalunya. I més o menys això és el què ha passat. El poble ha triat juerga i segur que la tindrà.