Cares llargues, cares dures i cares estranyes

Cares llargues: No descobreixo res si dic que l'ambient a Còrsega és de cares llargues. Pel què he vist durant uns minuts i pel què m'han explicat a les darreres hores, a la seu de CDC flota un ambient de desànim generalitzat, alleugerit només per la confiança en Artur Mas un cop assegurada la seva continuïtat i per la certesa que la decissió de fer un nou tripartit passarà factura més d'hora que tard a Carod i a Montilla. Però el cop dur no ha estat la reedició del tripartit, sinó els resultats de l'1-N. Es digui el què es digui públicament les perspectives eren molt millors, i no s'entén la resistència electoral que ha mostrat ERC després del seu accidentat i traumàtic pas pel govern. Pel què fa a la campanya de CiU, la sensació bastant compartida és que l'estratègia era bona (tripartit vs. CiU), què tècnicament no s'han comès errors (a excepció del debat de TV3 que es va rendir per sota de les expectatives) i que pel què fa al DVD potser s'ha anat un xic per endavant del què esperava la gent. Potser per tot plegat encara ha creat més perplexitat veure com s'escolaven 90.000 vots quan en tots els actes electorals l'acollida havia estat massiva. Això sí... que ningú li prepari el nínxol a David Madí, perquè encara li queda molta guerra per donar.

Cares dures: La cara dura no és la de la direcció d'ERC. Jo personalment no esperava una altra cosa. Ja ho van fer fa tres anys i ho han repetit. L'odi visceral cap a CiU és ja llegendari. Ara bé, el que no entenc, no tolero i no accepto és cap queixa dels votants d'ERC als que ara no els agrada que Montilla sigui president del seu país. Ara s'han d'empassar el govern que tenen, i haurien d'estar entusiasmats i engrescats amb l'aposta feta per la direcció del partit. Haver-ho rumiat abans.

Cares estranyes: La del neohippy comunista de pa sucat amb oli d'en Saura, que serà conseller d'Interior. Em moro de ganes de veure què fara el dia que els antisistema surtin a cremar el MACBA perquè estan en contra de la cimera de l'habitatge. Em moro de ganes de veure com ordena desallotjaments de cases okupades. Em moro de ganes de veure com disol manifestacions il·legals... Ara... que per cara estranya la de Pepe Montilla penjada a la sala de plens dels 832 ajuntaments de municipis de Catalunya on va guanyar Artur Mas.