Zapatero (el mentider) i la teoria dels bombers

No us el cregueu. No us cregueu que el Tripartit 2.0 es va fer a esquenes seves mentre estava de viatge a Uruguai. No us cregueu que s'ha discutit amb Montilla. No us cregueu que voldría que governés a Catalunya qui ha obtingut més vots. No us cregueu al president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero.

És possible que de moment mantingui intactes les seves cotes de popularitat, però pel que fa a la credibilitat la cosa és molt diferent. Si Zapatero va forçar el relleu salvatge de Maragall assumint la davallada de vots que li ha comportat, només era per tenir algú que no anés per lliure, que no pensés i no decidís al marge de Ferraz (els despatxos des d'on es decideix tot el què afecta a Catalunya des d'ara mateix). Montilla i Zapatero mantenen un contacte pràcticament diari, una sintonia plena i un projecte comú: convertir Catalunya en una franquicia més del PSOE i posar en les màximes dificultats possibles al nacionalisme català àmpliament majoritari. Que el preu és ressuscitar Carod? Cap problema, ens posem la pinça al nas i endavant.

El què passa és que Zapatero és mentider però no tonto. Ell sap que el Tripartit 2.0 serà una font inesgotable d'incendis. Alguns seran accidentals però molts d'altres seran intencionats pels piròmans d'ERC que, en un moment o altre hauran de marcar el seu perfil propi en temes importants. I no parlo ja d'en Saura, a qui li han tret l'uniforme d'ADF i li han donat el bidó de benzina perquè patrulli pels boscos del Tripartit. De moment, aquestes eminències polítiques que regeixen els nostres destins han decidit instal·lar tot un parc de bombers a dins del mateix Palau de la Generalitat, creant tot tipus de protocols d'actuació per sufocar amb rapidesa els focus abans que acabin cremant tot el país i sucarrimant les seves minses reserves electorals.

I Zapatero no vol morir cremat. Sap que el procés de pau a Euskadi pot desintegrar-se en qualsevol moment i tornar a les èpoques dels assassinats i la violència. Sap que el PP es posarà les botes amb el tripartit i que Catalunya continuarà sent l'exemple del què no s'ha de fer en política si es vol eficàcia i estabilitat. Sap que a les properes eleccions generals difícilment repetirà el resultat aconseguit post 11-M i que, per tant, pot necessitar més que mai dels vots de CiU. Sap que a dins del PSOE li retreuran el Tripartit 2.0 a la que en Carod tregui el bigoti a passejar. Per tant, el què més li interessa des del punt de vista de l'opinió pública és fer-se l'ofès amb el nou govern català, marcar distàncies formalment amb Montilla i Carod i fer veure que ell hauria preferit una altra cosa.

Si Zapatero hagués volgut el Tripartit no s'hauria consumat. Segur que per Catalunya és millor que no hi hagi injerències des de la capital de l'Estat, però després cal mantenir la mateix independencià i el mateix grau de rebuig a les interferències en tot el que tingui a verue amb la política catalana. I per desgràcia estic convençut que això no serà així.