Pixar sang

Fa mal d'ulls, molt mal d'ulls veure Montilla fet president per un partit que es fa dir independentista. Tindrem un president amb un nivell de català deplorable, sense estudis universitaris, que té com a gran hobby anar als toros el diumenge a la tarda (com demostra la fotografia). Un president que domina la cultura catalana menys que jo la de Botswana. I tindrem un president que no és el que ha rebut més suport dels catalans. És un president amb el que la majoria de catalans no s'identifica.

Però canviem l'enfoc de l'anàlisi i fugim del prisma catalanista. Els resultats de les eleccions demostren de forma molt òbvia que el catalanisme ha desertat de les files socialistes. Dels 790.000 vots obtinguts, 363.000 provenen del Barcelonès i el Baix Llobregat (més d'un 45%). I als pocs municipis on ha guanyat el PSC-PSOE, ERC ha esdevingut la cinquena força per darrera de CiU, el PP i ICV (Cornellà, Sant Boi, El Prat, Sant Feliu, Viladecans, l'Hospitalet...). És a dir... aquesta enorme massa de vots té clau espanyola. Són els que voten Zapatero, els que no tenen ni un petit rastre de nacionalisme en el seu ADN. On vull arribar? Doncs que si a nosaltres ens fa mal d'ulls veure Montilla fet president, aquest gruix de gent gens menyspreuable del cinturó roig pixarà sang veient a Carod-Rovira de número 2. Perquè si algú creu que el Gandhi català s'estarà quiet i es portarà bé, que s'ho faci mirar. Quan a Villarroel ja li tenien la caixa a punt, ha ressuscitat i està en plena forma. Com a mostra la seva aparició en prime time al TN de TV3 anunciant el Tripartit 2.0.

Pixarem sang, pixaran sang.