Albert Rivera President?

El gran debat mediàtic d'aquests dies és si CiU ha sabut païr la seva renovada condició de ser la principal força de l'oposició. Si avui voleu participar enviant un SMS en qualsevol tertúlia política, heu de comentar aquest tema a la força. De fet, els líders del Tripartit 2.0 s'han fet un fart de recordar que a l'Estatut no hi ha cap disposició que indiqui que ha de presidir el país qui més vots hagi obtingut o, fins i tot, el metrosexual del Ripollès ha arribat a comparar a Artur Mas amb Àngel Acebes o López Obrador per no acceptar els resultats de les urnes.

Davant d'aquestes reflexions de tant calat intel·lectual, crec que hi ha alguns comentaris imprescindibles a fer:

1) NOVEMBRE, EL MES DE L'ALMAX: CiU ha paït els resultats i els païrà, entre d'altres coses perquè no té cap altra opció. Una altra cosa és les quantitats d'Almax i bicarbonat que necessitarà aquests primers dies durant els que es visualitzarà de mil formes diferents que guanyar les eleccions en vots i escons, en 836 municipis de 940, i créixer en diputats per primera vegada des de l'any 1992 no és suficient per governar el país. CiU ha d'aguantar com pugui aquest cop perquè com van les coses d'aquí uns mesos es farà imprescindible.

2) ALBERT RIVERA PRESIDENT: Efectivament, el nostre sistema electoral no preveu que qui guanyi en vots i diputats hagi de ser, necessàriament, la força política que governi el país. Aquests dies, PSC, ERC i ICV estan donant lliçons a la ciutadania de com funciona el nostre sistema parlamentari i insisteixen en què veuen estupendu que un partit amb 37 diputats sobre 125 pugui dirigir el país. Entenc que els mateixos polítics que lideraran el futur de Catalunya veuríen amb iguals bons ulls que Albert Rivera fós el President de la Generalitat si aconseguís els suficients suports parlamentaris. A mi, personalment, em semblaria una estafa. És a dir, em semblaria exactament el mateix que quan veig José Montilla ser president sense ser capaç de guanyar les eleccions al seu propi país (o hauríem de dir a la seva pròpia comunitat autònoma?).

3) LLIÇONS LES JUSTES: ERC estarà al Govern. Té un 24% menys de vots i dos diputats menys però estarà al Govern per segona vegada després de ser-ne expulsats ara fa mig any. El partit està dividit i fracturat per culpa de la bicefàlia. La seva aposta estratègica és a tot o res, és una moneda que pot caure cara o creu. I si és creu s'ha acabat ERC. La gent és extraordinàriament escèptica sobre la seva capacitat de gestió, i encara més sobre la seva cultura de coalició. Així doncs, faria bé ERC d'oblidar-se de donar lliçons a CiU i començar a treballar per reduïr els barracons de les escoles i no per aumentar-los, com va passar la legislatura passada. Farien bé de començar a treballar perquè a Frankfurt només s'hi mostri la cultura feta en català. Farien bé de començar a treballar per fer l'Oficina Antifrau que van posar abans de les eleccions com a condició prèvia a qualsevol pacte post-electoral.

Ha arribat al moment que tothom doni la talla i compleixi amb el seu rol. CiU ha de redefinir el seu rol, però els partits del Tripartit han de ser conscients que les èpoques de la condescendència i la bula davant les constants crisis i accidents de recorregut s'han acabat. La gent vol fets, no paraules. La gent vol un govern, no excuses.