Catalunya és un lloc especial. I molt em temo que a partir del novembre de 2006 encara ho serà més. Aquest és un espai per compartir impressions, informacions i sensacions sobre el present i el futur d'aquest país on ens ha tocat viure.

24 de novembre, 2006

Catalanisme de pluja fina (i daurada)





"El nostre serà un catalanisme de pluja fina". La frase és d'un dels visionaris polítics més hàbils, profunds i savis que ha parit mai la història de Catalunya. He dit de Catalunya? Doncs m'he quedat curt... De tot el planeta Terra. És una frase pronunciada per una de les ments més privilegiades mundials i que els catalans i catalanes encara no hem arribat a valorar amb la justícia que es mereix. Josep-Lluís Carod-Rovira, des d'avui Pepelu, ha utilitzat aquesta metàfora durant la seva intervenció en el debat d'investidura de José Montilla per certificar l'abandonament definitiu de la construcció nacional per part d'ERC. Personalment m'inclino a pensar que el catalanisme d'ERC a partir d'avui serà de pluja fina i també daurada... vaja, que es pixaran en Catalunya a diari.

Ho han començat a fer votant Montilla com a president de la Generalitat de Catalunya, passant-se pel forro l'opinió del gairebé milió de ciutadans que no compartien la idea de tenir un home d'Iznajar i sense estudis com a líder espiritual de Catalunya. Però no ve d'aquí. La festa no ha fet més que començar. És evident que Carod, i per extensió ERC, s'han abaixat els pantalons fins a l'altura dels turmells, però pronostico que en els propers mesos veurem com s'els treu del tot i els llença definitivament al contenidor pertinent per quedar-se en calçotets.

El que queda per veure és quines conseqüències té tot plegat. Pel país no cal dir que seran dramàtiques: més inestabilitat, més crisis, més desprestigi, més PP a Madrid, més sectarisme... Però i per ERC? Hi ha qui diu que pels que un dia es van dir independentistes això serà el seu Majèstic, el seu pacte amb el diable, la seva estigma que els perseguirà durant els propers 10 anys. Sembla mentida que no hagin estat capaços de veure i d'aprendre què va passar amb CiU després dels seus pactes amb el PP. Potser és una mica arriscat fer apostes ara, però jo no descartaria que d'aquí uns anys ERC hagi de passar pel notari per firmar que no pactaran amb el PSC. De moment van pel bon camí.


unpaisdeconya@gmail.com

1 Comments:

Blogger Cimeraextra said...

bé, compatriota, ja sé que a tu no calia enviar-te això, però és que avui estic fent campanyeta i explicant els temps que hem de viure a la contra del tripi, i no volia deixar-me a ningú per repassar.

com sempre... amunt i crits!

24/11/06 6:18 p. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home