Canvis al PPC: Piqué salta a Madrid. Torna VQ?

Una font ben informada ha assegurat a Un país de conya que ben aviat es veuran bastants canvis al Partit Popular de Catalunya. El principal titular és que Josep Piqué deixarà la política catalana. Piqué serà el cap de llista del PP per Barcelona a les properes eleccions generals, unes eleccions que es podrien celebrar abans del què toca (març del 2008). De fet, i veient la fragilitat del procés de pau a Euskadi, hi ha alguns indicis que Zapatero podria avançar les eleccions a la primavera de l'any que ve, per vincular-les amb les municipals i moltes autonòmiques. Aquesta jugada li permetria uns millors resultats que si esgota la legislatura.

Però per què no continua Piqué? Des de fa mesos sembla que al líder popular el tinguin agafat per algun lloc dolorós. No només no ha marxat del partit quan semblava que no hi havia volta enrera (recordem la reunió amb Rajoy al gener passat per presentar-li la dimissió després de dissentir de les paraules d'Acebes sobre el Nou Estatut), sinó que ha dit amén a tota la campanya anti-catalana que han fet els hooligans espanyolistes de Gènova. I ara... cap a Madrid.

Però resulta que el recanvi de Piqué no serà la número de 2 del partit, Montserrat Nebrera. M'expliquen que en tres mesos Nebrera ha guanyat més enemics al PPC que Bush a l'Iraq. De fet, Nebrera ha aconseguit el què semblava impossible: unir per una mateixa causa a tots els sectors populars catalans. En definitiva, que la seva carrera política fa pinta de ser més breu que la del conseller Balcells (ni al Google surten fotos d'ell).

Em diuen que el cap visible del PPC passarà a ser l'incombustible Francesc Vendrell. Això si, a l'espera de trobar un cap de cartell que pugui plantar cara electoralment als Ciutadans de Catalunya i que permeti fer donar un salt qualitatiu en representativitat parlamentària a la formació conservadora. I de seguida apareix un nom en escena: ALEIX VIDAL-QUADRAS. No cal ser molt espavilat per entendre que l'ala més heavy de Gènova (Acebes, Zaplana, Aguirre and Co) veurien amb delit el retorn del discurs gore de VQ, dinamitant les restes del què un dia va ser un oasi. A més, no cal oblidar que aquest angelet ha estat el cap de llista que millors resultats ha aconseguit pel PPC, i amb diferència: l'any 1995 Vidal-Quadras va aconseguir més vots dels que ara ha aconseguit ERC (421.752 contra 414.067)i 17 diputats pel Parlament de Catalunya.

El panorama es presenta com a mínim inquietant.