Manen els okupes

Sona un telèfon del Departament d'Interior. Hi ha tres grups d'okupes que simultàniament s'han fet forts en tres propietats privades, a saber: un duplex al barri de Gràcia de Barcelona, un apartament a Port de la Selva i una casa a la Cerdanya. Les tres propietats tenen una cosa en comú: estan a nom de Joan Saura i Imma Mayol. Però superSaura no es deixarà fer xantatge així com així. Envia unitats especialitzades dels Mossos d'Esquadra als tres punts. Hi ha furgonetes, helicópters, agents de paisà, tiradors d'èlit... I dóna l'ordre. Els okupes són desallotjats, detinguts i posats en mans de la justícia en qüestió de segons.

.......RIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIING.........

Els okupes no estan a les propietats dels neohippies sinó a Can Ricart, un recinte industrial privat de gran valor històric. També hi ha desenes d'altres cases okupades arreu de Catalunya, però no cal desallotjar-les. El que cal és negociar, amb calma i sense presses. Saura respira tranquil. Això és el que tenim amics i amigues.

Tenim una ciutat on quatre pollosos que tenen els pares carregats de duros poden impedir que se celebri una cimera de caràcter europeu (i sabeu sobre quin tema? sobre habitatge). Tenim una policia que enlloc d'impedir l'okupació d'una propietat privada acompanya als antiglobis fins a la porta del recinte. I tenim un Govern que enlloc de resoldre el problema es dedica a fer declaracions conciliadores, permisives, comprensives i que justifiquen aquest tipus d'accions.

Que l'habitatge és un problema de primera magnitud cau pel seu propi pes. Que cal de forma urgent i immediata un debat sobre el tema també sembla molt obvi. I segur que també caldria una estratègia consensuada per totes les forces i institucions amb solucions a curt, mig i llarg termini. Però el que no pot ser de cap manera és que els defensors del "patriotisme social" mirin cap a un altre costat. Tindrien la mateixa actitud si les propietats okupades fossin seves?

Prou d'hipocresia.