Jo de gran vull ser comunista

Primer volia ser bomber. Després m'imaginava astronauta. Però amb el pas del temps m'he adonat que la meva autèntica vocació és la de ser comunista. Polític comunista, per ser més exactes. Com en Xuan Saura, o la Mayol, o en Miralles, o en Boada, o la Camats... Gent que està cobrant sempre i en tots els casos per sobre dels 7.000 euros mensuals.

Cal saber que en Saura, per exemple, no només és conseller amb un sou brut anual superior als 100.000 euros...., en Saura també presideix dos consells d'administració i altres corporacions metropolitanes que li generen uns ingressos mensuals superiors als 9.000 euros. Tres quarts del mateix passa amb la seva mitja taronja, la Mayol. No és d'estranyar doncs que puguin acaparar un patrimoni important (inclosos dúplex a Gràcia, apartaments a Port de la Selva i casa a la Cerdanya). Propietats que amb la nova llei de l'habitatge seran expropiades i posades en lloguer? Segur que no.

Capítol a part mereix el coordinador general d'EUiA, en Jordi Miralles. En una entrevista al programa Minoria Absoluta de RAC1 no li va tremolar la veu a l'afirmar que el seu hobby era sortir els caps de setmana a navegar amb el vaixell que té amarrat al port de Castelldefels. No és d'estranyar, perquè el sou del tercer secretari de la mesa del Parlament també passa dels 6.000 euros. I així anar sumant.

Però el millor de ser polític comunista català és que després de portar 30 anys vivint del cuento (no n'hi ha cap d'ells que hagi treballat més de 5 anys en una empresa privada) pots sortir fent discursos criminalitzant les dretes, els poders econòmics i als que exploten els treballadors. Pots reclamar un model d'escola pública mentre portes els teus fills a la privada. Pots parlar del greu problema de l'habitatge mentre tens cases i apartaments per tot el territori i organitzes un Fòrum per especular. Pots ser un xiïta fonamentalista ecologista i anar a tot arreu amb cotxe i aparcant-lo al carril bici. Pots parlar del repartiment de la riquesa mentre acapares uns sous vergonyosos. Pots reclamar la paritat i no aplicar-la quan arribes al Govern. Pots mostrar les teves simpaties per Fidel Castro però al mateix temps ser el Conseller responsable de què la gent vagi a votar a totes les eleccions i omplir-te la boca amb la paraula llibertat. I pots exigir transparència i al mateix temps amagar les teves vergonyoses declaracions de renta.

És el moment de començar a dir les coses pel seu nom i desemmascarar als impostors, o la hipocresia de les anomenades esquerres podrirà el país.