El fracàs del tripartit bord

Hi ha dos tipus de tripartit: l'autèntic i el bord. El tripartit autèntic és aquell que ajunta les forces de PSC, ERC i ICV (i acceptem també les respectives marques blanques) per donar el Govern a la força política més votada. El cas més clar és el de Barcelona. Però hi ha un altre tripartit: el bord. Aquest és el que ajunta les forces de PSC, ERC i ICV per privar del Govern a la força més votada. L'exemple més òbvi és el de Catalunya. Feta aquesta prèvia em sembla imprescindible fer un petit anàlisi dels resultats electorals d'aquest passat 27 de maig.

Hi ha cinc municipis catalans que han servit de laboratori del tripartit bord: Ripoll, Martorell, Vilassar de Mar, Cardedeu i Móra d'Ebre. En aquests tres municipis es va inventar el tripartit nociu, el xungo. En els tres casos a l'any 2003 va guanyar CiU en vots i regidors i els superprogressistes van fer com si sentissin ploure. La seva gran aposta estratègica va ser desallotjar al guanyador. Com tots sabem, al cap de mig any la fórmula era repetida a gran escala, ni més ni menys que al Govern de la Generalitat de Catalunya. Com han anat els resultats als tripartits bords? Malament. Fatal.

Dels cinc casos esmentats, només Ripoll (camp propi d'ERC per haver engendrat un tan gran estadista com Joan Puigcercós) ha sobreviscut amb un desgast en percentatge de vots (més d'un 4%) però mantenint els regidors. Però a Martorell la gent ha dit que fins aquí podíem arribar, li ha tret tres regidors al tripartit i li ha donat la majoria absoluta a CiU. El mateix que ha passat a Vilassar de Mar: dos regidors que desapareixen del costat fosc i majoria absoluta per CiU. A Cardedeu no hi ha hagut majoria absoluta per CiU però ha guanyat un regidor i ha escombrat el tripartit que ha passat a millor vida. I a Mora d'Ebre CiU també ha pres un regidor a la coalició PSC-ERC (aquí no hi ha rastre d'ICV) que ha perdut 8 punts en percentatge de vots tot i que encara té marge per tornar-se a saltar la voluntat majoritària del poble.

I per suposat Catalunya. El passat 1 de novembre tots recordem com el tripartit més gran i més bord de tots va perdre 4 diputats i un 4'6% dels vots.

Conclusió: La gent no compra el producte. A la gent no li agrada que s'ajuntin uns perdedors per privar del Govern a un guanyador. A la gent li cansen les maniobres fosques que allunyen la gent dels polítics. La gent no vol ser enganyada.

És hora d'obrir els ulls. És hora que els grans estategues d'ERC es reuneixin en algun lloc (Cuba estaria bé) i entenguin que l'enemic no és CiU. Que l'enemic, si es pot parlar en aquests termes, està a uns 500 quilòmetres i que cal el màxim d'unitat entre tots els que tinguin el sentiment de pertànyer a una societat que està unida per alguna cosa més que el Barça i Ventdelplà. Que la força del nostre país només rau en la unitat dels que poc o molt creiem que un dia serem lliures.

Nacionalista, vota nacionalista

Vist com està tot plegat de remogut i tenint en compte els temps que venen crec que ha arribat l'hora de començar a acotar terreny. És l'hora de demanar que es voti en clau nacionalista. Catalans voteu Catalunya, seria la conclusió. O dit d'una altra manera, descarteu les opcions que no tenen el país com a eix prioritari de la seva política. Només així podrem començar a refermar el país, a apreciar-nos més a nosaltres mateixos, i a vacunar-nos contra futurs tripartits o experiments pepero-convergents. I a mes tenim la sort de què hi ha molt on triar.

Tenim a la incombustible Convergència. Una marca que després de 4 anys de tripartit i de post-pujolisme encara no sabem si va a l'alça o a la baixa. En qualsevol cas resisteix amb més que dignitat i ha demostrat fer un esforç descomunal per renovar lideratges, equips i fins i tot el seu ideari (tot i que més tímidament). De fet, crec que aquí és on rau el seu principal problema: fins que no sigui capaç de trencar i dinamitar el fictici debat de les dretes i les esquerres ho tindrà complicat. I per fer-ho cal un discurs que inclogui paraules no gaire agraïdes per segons qui... paraules com ESFORÇ, AMBICIÓ, ORGULL, CONFIANÇA, EXIGÈNCIA, EFICÀCIA... Un discurs que avui, per desgràcia, no sedueix a la gran quantitat de gent que s'està acostumant a que sigui l'administració (que no el país) qui li resolgui els problemes.

Però si no mola votar Convergència hi ha l'opció Esquerra. Ara van de moderats tot i que en el seu ADN tenen impresa la capacitat de muntar pollastres allà on no cal. De totes maneres aquesta si que és una marca clarament a la baixa. A més, s'ha convertit en una crossa imprescindible (i gairebé gratuïta) d'un partit no nacionalista. Però per aquells que tinguin al·lèrgia a Convergència i encara creguin que aquests ens portaran de cap a la independència, també és una alternativa.

I tenim la CUP, que es presenten a una cinquantena de municipis i passen per l'esquerra en independentisme als d'Esquerra que acabo d'esmentar. Nois i noies carregats de bones intencions però que el dia que manin veurem com es tornen. Si voleu un programa carregat d'ideals i poc realisme, el de la CUP us farà feliços.

I ja està. Com va dir aquell... que ningú intenti fer passar bou per bèstia grossa. Perquè els d'ICV no són nacionalistes (no dic que no n'hi hagi algun a dins, però si els feu triar entre les paraules sostenibilitat i independència segur que triaran la primera), i encara menys el PSC. De fet, Montilla té de nacionalista el què jo de congolès. I estalvio kb amb Ciutadans i PP.

Campanya electoral?

Primer de tot vull demanar-vos perdó per haver deixat uns dies UPDC abandonat. Diferents motius personals i professionals m'han absorbit prou com per haver de deixar en segon terme el manteniment del bloc i també altres coses. No obstant, l'aturada no ha estat envà. He passat alguns dies en territori francès i m'ha servit per copsar en directe com es viu la setmana clau de la campanya electoral presidencial.

Però primer deixeu-me fer-vos una reflexió que em té esparverat, esfereït. Resulta que aquests francesos son raríssims. Estan sonats. S'han empescat un sistema electoral segons el qual el president de la República serà el que més diputats tregui al Parlament francès. No em direu que no és una bajanada? O sigui que només es pot triar entre els dos candidats amb possibilitats reals de guanyar. Això sí, la resta de partits poden recomanar el seu vot a l'electoral o mantenir-se exquisidament equidistants. La veritat és que no n'hi ha per on agafar-ho. Penseu que això no permet ni fer tripartits, ni amagar amb qui pactaràs fins l'endemà de les eleccions, ni fer president algú que treu 11 diputats menys que el primer (sobre 135)... Ara, ells argumenten que els funciona. Que és perfectament democràctic i que la prova és que la participació a la primera volta va superar àmpliament el 80% del cens. Jo, sincerament, crec que és quelcom indígne d'un país potent que està al G-7. Que es dediquin a fer croissants i que en sistemes electorals es fixin més en Catalunya, que va com un rellotge i només cal veure com la gent està d'entusiasmada amb els nostres polítics.

Dit això... l'ambient electoral a França a poques hores d'escollir el president o presidenta de la República és aquest. A veure si m'explico... ara us dic això i després hi haurà una participació del 110%, però sobta moltíssim la pràcticament nul·la presència de propaganda electoral. És molt fàcil de resumir: A cada municipi es posen, en una plaça cèntrica, uns plafons on s'hi enganxen un i només un cartell de cada candidat. I ja està. Ni banderoles als fanals, ni gent donant flyers al carrers, ni xapes electròniques, ni DVD's... Vaja, que allà el David Madí tindria menys feina que el barber de Duran Lleida.

Què passa doncs? Estem llençant els diners? Estem cremant a la gent? Cal tanta agressivitat des del punt de vista de la comunicació? Voleu dir que la gent no té molt clar què votarà? I si els indecisos resulta que tampoc els impressiona la propaganda i voten per sensacions i percepcions més trivials? I perquè no agafem el model francès? A dues voltes i a pèl, sense propaganda... a un cartell per municipi.

Ja us avanço que només acceptaré comentaris negatius del gremi de les impremtes.