Catalunya és un lloc especial. I molt em temo que a partir del novembre de 2006 encara ho serà més. Aquest és un espai per compartir impressions, informacions i sensacions sobre el present i el futur d'aquest país on ens ha tocat viure.

11 de maig, 2007

Nacionalista, vota nacionalista

Vist com està tot plegat de remogut i tenint en compte els temps que venen crec que ha arribat l'hora de començar a acotar terreny. És l'hora de demanar que es voti en clau nacionalista. Catalans voteu Catalunya, seria la conclusió. O dit d'una altra manera, descarteu les opcions que no tenen el país com a eix prioritari de la seva política. Només així podrem començar a refermar el país, a apreciar-nos més a nosaltres mateixos, i a vacunar-nos contra futurs tripartits o experiments pepero-convergents. I a mes tenim la sort de què hi ha molt on triar.

Tenim a la incombustible Convergència. Una marca que després de 4 anys de tripartit i de post-pujolisme encara no sabem si va a l'alça o a la baixa. En qualsevol cas resisteix amb més que dignitat i ha demostrat fer un esforç descomunal per renovar lideratges, equips i fins i tot el seu ideari (tot i que més tímidament). De fet, crec que aquí és on rau el seu principal problema: fins que no sigui capaç de trencar i dinamitar el fictici debat de les dretes i les esquerres ho tindrà complicat. I per fer-ho cal un discurs que inclogui paraules no gaire agraïdes per segons qui... paraules com ESFORÇ, AMBICIÓ, ORGULL, CONFIANÇA, EXIGÈNCIA, EFICÀCIA... Un discurs que avui, per desgràcia, no sedueix a la gran quantitat de gent que s'està acostumant a que sigui l'administració (que no el país) qui li resolgui els problemes.

Però si no mola votar Convergència hi ha l'opció Esquerra. Ara van de moderats tot i que en el seu ADN tenen impresa la capacitat de muntar pollastres allà on no cal. De totes maneres aquesta si que és una marca clarament a la baixa. A més, s'ha convertit en una crossa imprescindible (i gairebé gratuïta) d'un partit no nacionalista. Però per aquells que tinguin al·lèrgia a Convergència i encara creguin que aquests ens portaran de cap a la independència, també és una alternativa.

I tenim la CUP, que es presenten a una cinquantena de municipis i passen per l'esquerra en independentisme als d'Esquerra que acabo d'esmentar. Nois i noies carregats de bones intencions però que el dia que manin veurem com es tornen. Si voleu un programa carregat d'ideals i poc realisme, el de la CUP us farà feliços.

I ja està. Com va dir aquell... que ningú intenti fer passar bou per bèstia grossa. Perquè els d'ICV no són nacionalistes (no dic que no n'hi hagi algun a dins, però si els feu triar entre les paraules sostenibilitat i independència segur que triaran la primera), i encara menys el PSC. De fet, Montilla té de nacionalista el què jo de congolès. I estalvio kb amb Ciutadans i PP.


unpaisdeconya@gmail.com

3 Comments:

Blogger CdeCarabassa said...

Qui ho diu que el Montilla no és nacionalista?
I tant que n'és. Però no dels meus.

11/5/07 8:41 p. m.

 
Anonymous Anònim said...

I falta nomenar el Partit Republicà Català que sembla que serà qui realment tregui bastants vots a ER-C.

12/5/07 11:01 p. m.

 
Blogger Busot said...

Busot -el confidencial polític que marca la diferència i el camí- va decidir el passat dilluns 26 de febrer decretar una suspensió de les seves activitats de forma indefinida, anul·lant de forma permanent qualsevol campanya d’hostilitats.

La determinació que va portar a alguns membres de Busot a prendre aquesta mesura era resultat d’una voluntat d’acumular forces i poder analitzar el panorama polític i mediàtic del país. Aquesta mesura fou del tot discutida per altres membres de Busot, ja que es considerava que es traïa l’esperit inicial de la nostra iniciativa. A més alguns membres de Busot varem creure que al apropar-se temps d’eleccions, temps del tot favorables per exercir el dret a la premsa lliure i crítica, era del tot necessari mantenir o reactivar el confidencial.

En aquest sentit s’obrí a Busot una profunda reflexió, evidenciant-se una clara divisió entre aquells que volien mantenir suspesa l’activitat del confidencial fins desprès de les eleccions i aquells altres que defensaven la necessitat de portar a terme una forta activitat tot just al llarg d’aquest període electoral. Per aquest motiu es produí la reunió de la III Assemblea de Busot, on es van agrupar totes i tots aquells que hem decidit seguir endavant amb el projecte de Busot.

La intenció del nou consell de redacció de Busot, es la de mantenir la via crítica amb la política catalana, tal i com ja es va fer en temps de la II Assemblea de Busot, tot i que volem ampliar aquesta crítica a altres sectors de la societat civil i política catalana, per continuar amb el nostre activisme en pro de la democràcia i la transparència, tot continuant amb la ferma voluntat d’explicar al poble de Catalunya allò que altres s’han entestat i s’entesten en silenciar.

Finalment des del nou Busot (III Assemblea) volem refermar el nostre compromís amb l’Alliberament Nacional dels Països Catalans així com amb aquelles organitzacions socials i polítiques que continuen mantenint la lluita del independentisme més enllà de marques electorals i frases fetes, així com amb el benestar social del poble català, tot dient que la superació del conflicte amb els Estats espanyols i francès és possible.

Avui tot just fa 7 setmanes que Busot va decretar una treva ininterrompuda. Avui, 21 de maig de 2007, les integrants i els integrants de la III Assemblea de Busot declaren aquesta treva del tot trencada, anunciant una reactivació de les seves activitats per les 20 hores d’aquest mateix dilluns. Ho volem fer de forma simbòlica tot recordant les paraules d’Antoní Massaguer:
“Per vèncer cal anar-hi, anar-hi i anar-hi”.

21/5/07 8:47 p. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home