Ningú amenaçarà més els catalans

Comença a aflorir, a traspuar, a intuïr-se, a vesllumbrar-se l'autèntic estil Montilla. L'enorme i pesada catifa grisa que tapa Catalunya i que impedeix que ningú es mogui, prengui alguna iniciativa o surti del ramat, sembla que ha quedat mal posada i que s'aixeca per alguna punta. I... ai las! resulta que sota la catifa hi ha algunes coses que la gent no sabia que existien. Com per exemple les coaccions, les amenaces els insults i les pressions als periodistes que no són propers al règim Montilla.

L'escàndol Bolaño demostra vàries coses a tenir en compte:

a) Que aquest tipus de trucades són el pa de cada dia. Barbeta ja parlava en el seu article de com estava d'acostumat a aquesta mena de comentaris. I si algú amb 30 anys de professió a l'esquena es decideix a fer públic aquests fets és que van ser extremadament greus.

b) Que si s'atreveixen a fer això amb grups importants de comunicació privats no vull ni pensar les converses que deuen tenir amb els caps d'informatius dels mitjans públics tipus TV3, Catalunya Ràdio o Barcelona TV.

c) Que els periodistes que s'arrisquen a fer-ho públic són pocs comparats amb els que reben aquest tipus de pressions.

d) Que als assessors de comunicació del govern Montilla els agraden més les llistes negres de periodistes que als brasilers la samba.

e) Que això de les esquerres plurals, progres i guays cada dia cola menys. Ho vàrem veure amb l'informe dels mitjans, amb el control de la informació al Carmel i ara amb les amenacesa Barbeta.

f) Que Esquerra Republicana comparteix plenament l'aplicació d'aquests mètodes. Només així s'entén el seu silenci, que per omissió els fa partíceps de les amenaces i les coaccions als professionals de la informació.

Diguem-ho ben alt i ben fort. Aquest Govern és un drama. Té l'aparença de balnerari però a dins hi ha un autèntic escorxador en el que no es gasta una sola caloria que pugui afavorir una opció política que no sigui el PSC.