Territori Corbacho (I)

S'està discutint molt últimament sobre si Catalunya està perdent la identitat com a país. Es parla de procés de 'murcianització', s'aproven Estatuts calcats, s'apliquen polítiques homogeneïtzadores, es retalla la presència del català a l'escola... Em sembla que està fora de dubte que Catalunya recula a pas lent però ferm en la seva identitat com a poble i en les seves reivindicacions nacionals. De fet, tinc la impressió que ens estem convertint en una mena de franquicia. Els propietaris són els mateixos a tot arreu (PSOE) i la imatge de marca també. Les úniques diferències de Catalunya amb la resta de comunitats/franquícies és que també atenem a la gent en català i que sóm els que més diners aportem a l'empresa mare amb diferència.

Però aquest procés de afranquiciament de Catalunya crec que també passa a nivell municipal. Els nostres pobles i ciutats estan perdent la identitat i cada vegada s'assemblen més els uns als altres. Tots els municipis de més de 10.000 habitants de l'entorn de Barcelona estan patint un procés gairebé irreversible d'homogeneïtzació. A tot arreu es veuen els mateixos equipaments, les mateixes places dures amb els mateixos bancs i les mateixes papereres. A tots els carrers es veu el mateix paviment i els mateixos fanals. És el Territori Corbacho.

I encara pitjor. A tot arreu es fan els mateixos plans de participació ciutadana (de dubtosa eficàcia, tot sigui dit). A totes les ciutats es fan Festes Majors calcades. A cada poble s'apliquen les mateixes polítiques de joventut.... De fet, això és tan així que quan la gent marxa de Barcelona i busca un lloc on viure només mira criteris tipus comunicacions o distància amb la capital. Tant se'ls en fot viure a Rubí, com a Martorell, a Parets del Vallès o a Vilassar. Són els nou pobles-residencials-dormitoris. És la nova Catalunya. La Catalunya real. La Catalunya socialista o tripartita. El Territori Corbacho.