Ja som igual que Andalusia

Andalusia ja té Estatut. Les mostres de joia i alegria pels carrers de Sevilla són indescriptibles. Per fi, les llargues reivindicacions per refermar el seu autogovern i la seva identitat nacional han estat escoltades. La festa durarà setmanes, i la Feria de Abril quedarà com una anècdota al costat de la celebració que s'ha guanyat a pols l'aprovació de l'Estatut andalús. Fins i tot s'ha vist a Montilla desmelenar-se disfrutant del triomf polític del seu país.

RIIIIIIIIIIIIIIIIIING!!!!!!!!!!!!!!!!!!

L'Estatut andalús ha estat aprovat amb el 36% de participació. Ha despertat menys interès que el Fòrum 2004 a Barcelona (i això és molt poc interès). La pregunta doncs, és òbvia: calia? Calia plantejar una reforma estatutària a Andalusia? I la resposta és sí. Calia per una qüestió molt clara: difuminar l'avanç en matèria d'autogovern aconseguit a Catalunya i homogeneïtzar (algú coneix una paraula més lletja?) totes les reivindicacions nacionals de la perifèria. Ara ja sóm igual que Andalusia.

Tenim un nivell d'autogovern similar. El president és del mateix partit. De fet, no és que sigui del mateix partit, és que el president català és andalús. A l'escola ensenyem a la canalla en el mateix idioma. Estem empatats a punts a la Lliga... pisha, la cosa em sembla que està claríssima.

Què ens està passant? Cap on anem? Quin país tindrem d'aquí a 10 o 20 anys si continuem com fins ara? És el moment de les preguntes profundes i de les reflexions serioses.