El caos nostre de cada dia

Soc usuari de RENFE. Vull dir heavy user, que diuen els cervellets de marketing d'ESADE. Vaja, que agafo el tren cada dia dues vegades. Per tant, i sense que serveixi de precedent, vaig a parlar d'una cosa que conec. Jo utilitzo a diari la línia C-2 de Rodalies, la que va de Barcelona cap a Sant Celoni o Maçanet. En comptades excepcions el tren als matins acostuma a funcionar amb relativa puntualitat (5 minuts amunt o avall). Però igual que dic això, cada dia (i quan dic cada dia vull dir cada dia) de tornada a les vuit del vespre el tren va amb retard. En el millor dels casos són cinc minuts, i en el pitjor pot passar de la mitja hora. Ha arribat un punt que ja no vaig a l'estació pendent dels horaris. Arribo allà i agafo el tren quan passa. Resignació.

De fet aquesta és la recepta que ens recomana el nostre president. Montilla va dir fa molt poc que les avaries, retards i caos diari que pateixen els trens de rodalies són inevitables. Dit d'una altra manera... els nostres governs d'Espanya i de Catalunya es veuen incapaços de donar un servei digne als milions d'usuaris que utilitzen un servei pagat amb els impostos de tots els ciutadans. Doncs si Montilla i la seva gent no és capaç d'evitar el caos a rodalies potser convindria buscar algú que si que en sigui capaç. Perquè no van amb retard els trens dels FFGC? I que no em vinguin amb el tema de les obres de l'AVE perquè el pèssim, patètic i tercermundista servei que dóna RENFE no és d'ara... és llegendari.

I una altra cosa... Aquesta dotació de personal que es va contractar arran dels penúltims incidents per atendre als viatgers en els vagons i les estacions no serveix per res. Són immigrants llatinoamericans o joves sense formació ni informació. No parlen català la immensa majoria però és que tampoc tenen res a dir. Només els trobes quan tot va bé perquè, miraculosament, quan els trens van amb retard desapareixen.

Fins ara Montilla havia venut la idea que no era nacionalista però que garantiria eficàcia i eficiència en la seva gestió. Doncs tampoc. Ell mateix s'ha retratat dient que es veu incapaç d'arreglar el problema. Montilla no és un crack. Reconeguem-ho. És un bluff. És un personatge mediocre que no fa soroll perquè no fa res. El seu full de ruta és practicar l'eutanasia passiva al país. I li està sortint bé. Només així s'explica la ressignació amb la que estem entomant segons quines situacions. S'enfonsa un túnel? I què? Els trens fa mesos que van malament? I què? Els assaltants entren a les cases com aquell qui va al supermercat? I què?

Hem de començar a reaccionar abans que sigui massa tard. La nostra societat ha de ser més exigent, tant amb les seves administracions com amb les empreses. No podem ser un país conformista o estarem morts. Com a país i com a persones.