Territori Corbacho (i II)

En el capítol anterior UPDC denunciava l'estandarització d'un model de ciutat que s'està escampant per l'àrea metropolitana i per la segona corona com un autèntic càncer. El territori Corbacho ha aconseguit que la diferència entre qualsevol municipi quedi reduïda a la seva quantitat de població i ubicació geogràfica. Els nostres pobles ja són simples rètols a l'autopista.

A més, com que la gent utilitza aquestes ciutats com a espais residencials o dormitoris, el seu arrelament és nul. A aquestes alçades de la pel·lícula ja estic plenament convençut que la majoria de nouvinguts al territori Corbacho en els últims 5 anys no tenen cap intenció d'integrar-se en la vida social, associativa i/o política del seu municipi. No saben ni qui és l'alcalde, ni quines alternatives hi ha. Ni els importa. O voten en clau eleccions espanyoles o passen de tot i ja els està bé mani qui mani. I això es podrà comprovar el proper 27 de maig. Pronostico que l'abstenció en unes eleccions municipals mai haurà estat tan alta com al 2007.

Crec que cal reflexionar i actuar. No podem demanar més implicació i participació a la ciutadania amb els seus ajuntaments si la gent només decideix on viure per estrictes criteris logístics. Els valors sentimentals i d'arrelament s'estan perdent en els pobles i ciutats i això s'està traslladant a tot el país. I el dia que tant ens faci viure a Catalunya com a qualsevol altre lloc estarem morts.