Catalunya és un lloc especial. I molt em temo que a partir del novembre de 2006 encara ho serà més. Aquest és un espai per compartir impressions, informacions i sensacions sobre el present i el futur d'aquest país on ens ha tocat viure.

14 de març, 2007

Carod, medalla d'or

Sona a conya però no ho és... Després de criticar a la Federació Catalana de Futbol per haver baixat el nivell dels rivals de la selecció catalana en el tradicional partit de Nadal, resulta que el vicepresident megaindependentista del nostre país està negociant i apretant perquè poguem jugar contra Hawaii, Zanzibar, Curaçao o Tirol del Sur. Això sí... en competició oficial. Bé... oficial... serien una mena de JJOO per a països anormals amb dirigents anormals. O sigui uns JJOO per a països com nosaltres i que ens van com anell al dit.

I jo em pregunto... a què collons jugarem amb Tirol del Sur? Han vist mai una pilota de futbol a Hawaïi? I Zanzibar... és preciós però amb una renta per càpita inferior als 300$ a l'any (menys d'un dòlar al dia) no crec que tinguin com a prioritat participar en aquests JJOO...

Però amics... Jo crec que no cal que patim. Vist com en Rogge ha tractat al Gandhi de Cambrils podem estar tranquils. L'ha atès durant 25 minuts (menys del què ha dedicat a esmorzar); li ha dit que en tot cas la roda de premsa posterior la fes al carrer, que a la seu tenien molta feina; i a la pàgina web del Comitè Olímpic Internacional no apareix ni rastre d'en Carod ni de la seva proposta (si que apareix en canvi la reunió amb la primera ministra de Jamaica). Fa tot l'efecte que en Rogge, hores d'ara ni es deu enrecordar que ha vingut un paio amb un bigoti molt curiós i amb cara de boig a vendre-li una idea de bomber.

D'acord que CiU tampoc ha aconseguit grans avenços en matèria de reconeixement internacional de les seleccions esportives catalanes. I d'acord que la idea de participar sota bandera andorrana també ratllava el surrealisme polític... Però ara que la gent d'ERC no es queixi de les crítiques, burles i escarnis que rebran a tort i a dret i merescudament per aquesta proposta que no porta enlloc. Bé, de fet m'equivoco. Perquè en Carod, amb aquesta idea, si que ha aconseguit una projecció internacional... però no de Catalunya, sinó del seu patetisme i afany de protagonisme. En això sí, Carod. Has guanyat la medalla d'or en tonteria.


unpaisdeconya@gmail.com

5 Comments:

Anonymous Anònim said...

És marcar paquet, no té més, el que ens hauríem de preguntar és perquè els deixen marcar paquet amb aquest tema... fàcil perquè és una merdeta que no interessa ningú, sinó el Montilla hagués fet una trucadeta de les seves i tots corrents a pujar la bandera espanyola al balcó. Quan es tracta de competir en situacions realments transcendents el govern espanyol es mobilitza en massa, sinó recordeu el què va passar a Fresno. Perquè ara no han fet res? Doncs perquè és una collonada similar als jocs de policies i bombers, a les olimpíades de gais i lesbianes o als special Olympics (amb tots els meus respectes per totes aquestes competecions que tenen més raó de ser que no pas la que s'inventa carod)

15/3/07 7:17 p. m.

 
Anonymous Anònim said...

El catalanisme, Catalunya, ha d'aspirar a la normalitat, és a dir, som un país normal, amb una cultura, una llengua i unes seleccions que han de competir amb la resta de seleccions normals del món. És el que fa Escócia, on podem anem per separat, on no doncs anem amb qui anem fins que aconseguim ananr per separat. Fer aquests jocs és dir al món noslatres mateixos que no som un país normal

15/3/07 7:22 p. m.

 
Anonymous Anònim said...

http://bolanyogate.blogspot.com --> Signa el manifest demanant la dimissió de Toni Bolaño

20/3/07 1:54 a. m.

 
Anonymous Anònim said...

ës molt trist tit això. El ridiculisme en el seu grau més alt.

20/3/07 12:39 p. m.

 
Anonymous Anònim said...

Però... que no us n'adoneu de la importància que té la proposta ?
Això ens permetria jugar un partit de petanca contra les illes Fidji, per exemple... és un tema d'estat, primordial per al nostre futur... (camarero, otra cerveza)... visca en... com es diu el ridícul del bigoti? Ah, si: Carallot Rovira... per cert, ja fà classes de català-amontillat? "Querid pesident", "estimat amigo" i tot això?
Quina vergonya de govern i de país que ho permet !

22/3/07 10:38 p. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home