Campanya electoral?

Primer de tot vull demanar-vos perdó per haver deixat uns dies UPDC abandonat. Diferents motius personals i professionals m'han absorbit prou com per haver de deixar en segon terme el manteniment del bloc i també altres coses. No obstant, l'aturada no ha estat envà. He passat alguns dies en territori francès i m'ha servit per copsar en directe com es viu la setmana clau de la campanya electoral presidencial.

Però primer deixeu-me fer-vos una reflexió que em té esparverat, esfereït. Resulta que aquests francesos son raríssims. Estan sonats. S'han empescat un sistema electoral segons el qual el president de la República serà el que més diputats tregui al Parlament francès. No em direu que no és una bajanada? O sigui que només es pot triar entre els dos candidats amb possibilitats reals de guanyar. Això sí, la resta de partits poden recomanar el seu vot a l'electoral o mantenir-se exquisidament equidistants. La veritat és que no n'hi ha per on agafar-ho. Penseu que això no permet ni fer tripartits, ni amagar amb qui pactaràs fins l'endemà de les eleccions, ni fer president algú que treu 11 diputats menys que el primer (sobre 135)... Ara, ells argumenten que els funciona. Que és perfectament democràctic i que la prova és que la participació a la primera volta va superar àmpliament el 80% del cens. Jo, sincerament, crec que és quelcom indígne d'un país potent que està al G-7. Que es dediquin a fer croissants i que en sistemes electorals es fixin més en Catalunya, que va com un rellotge i només cal veure com la gent està d'entusiasmada amb els nostres polítics.

Dit això... l'ambient electoral a França a poques hores d'escollir el president o presidenta de la República és aquest. A veure si m'explico... ara us dic això i després hi haurà una participació del 110%, però sobta moltíssim la pràcticament nul·la presència de propaganda electoral. És molt fàcil de resumir: A cada municipi es posen, en una plaça cèntrica, uns plafons on s'hi enganxen un i només un cartell de cada candidat. I ja està. Ni banderoles als fanals, ni gent donant flyers al carrers, ni xapes electròniques, ni DVD's... Vaja, que allà el David Madí tindria menys feina que el barber de Duran Lleida.

Què passa doncs? Estem llençant els diners? Estem cremant a la gent? Cal tanta agressivitat des del punt de vista de la comunicació? Voleu dir que la gent no té molt clar què votarà? I si els indecisos resulta que tampoc els impressiona la propaganda i voten per sensacions i percepcions més trivials? I perquè no agafem el model francès? A dues voltes i a pèl, sense propaganda... a un cartell per municipi.

Ja us avanço que només acceptaré comentaris negatius del gremi de les impremtes.