Varats

El buc insígnia ER ha quedat atrapat en un banc de sorra. Les primeres informacions apunten que no hi ha hagut víctimes. Fonts ben informades asseguren que l'accident s'ha produït per culpa de l'obsessió de la tripulació de mantenir un rumb fix malgrat que en els últims mesos la major part de la tripulació ja havia instat als màxims responsables del vaixell a variar la ruta. De fet, aquesta pot ser la fi definitiva de l'accidentadíssima travessia de l'Esquerra, que va començar el desembre de l'any 2003 i que des de llavors ha acumulat tot tipus de problemes i incidents.

Pel què fa als danys materials s'ha pogut confirmar que han estat significatius. El motor ha quedat malmès, s'han detectat algunes vies d'aigua de les que encara no se'n sap la magnitud exacta i el casc ha quedat seriosament afectat. Tampoc han funcionat alguns dels sistemes d'alarma i d'emergència. En vistes de la situació, una part de la tripulació ha començat a organitzar-se i s'està plantejant molt seriosament amotinar-se per fer-se amb el control de la nau. En aquest sentit, els últims moviments certifiquen que difícilment la direcció podrà mantenir el control del vaixell.

El cas és que cada cop està més estesa l'opinió que els màxims responsables de comandar l'ER seran incapaços d'arreglar l'avaria, desembarrancar el vaixell i redreçar el rumb cap a aigües més tranquil·les i ràpides per assolir el seu destí final. De fet, una altra de les queixes més sentides aquests mesos és que no hi havia cap tipus d'autonomia a l'hora d'escollir les rutes, que venien totes fixades des de terra endins.

A partir d'ara caldrà esperar amb atenció quines decissions es prenen a bord de l'ER i què passa amb tota la tripulació. No es pot descartar cap tipus d'iniciativa perquè els ànims estan extraordinàriament crispats i no hi ha cap solució clara. Fins i tot hi ha qui ha apuntat la possibilitat de què hi hagi una gran desbandada general i es decideixi dinamitar o incendiar el vaixell perquè ningú se'n pugui aprofitar.

La hipòtesi del Quatripartit. El cas Cardedeu.

En el capítol anterior ja us explicava que Cardedeu va ser un dels cinc laboratoris catalans on l'any 2003 es va inventar el tripartit bord. És a dir, va guanyar CiU (6 regidors) i després es van ajuntar PSC (5), ERC (3) i ICV(2) per arrabassar-li el govern municipal. El passat 27 de maig la gent de Cardedeu va castigar aquesta fòrmula de govern amb una abstenció del 42% (set punts més que al 2003) i cobrant-se dos regidors del Tripartit. Els resultats finals van ser CiU 7 regidors, PSC 4, ERC 3, ICV 1, CUP 1 i PP 1. O sigui que el Tripartit no suma. El Tripartit no, però el Quatripartit sí. Ara mateix, les negociacions estan bastant avançades per crear un Govern PSC+ERC+ICV+CUP per desallotjar CiU de l'Ajuntament. Dit d'una altra manera... si no canvien gaire les coses en els propers dies, el gran projecte per a Cardedeu per aquests propers anys serà que no mani CiU malgrat ser la força més votada amb molta diferència.

Hi ha moltes coses preocupants en aquesta situació. Una d'elles és que la fórmula es pugui exportar a Catalunya. Si en aquest municipi del Vallès Oriental es va inventar el Tripartit i el sistema ha triomfat a la Generalitat... qui és el guapo que s'atreviria a pronosticar que aquest esquema no es podria repetir a la Plaça de Sant Jaume?

L'altra tema a tenir en compte és on queda la voluntat de la gent i com fomenten aquestes actituds la participació en la vida política. Si hi ha un Quatripartit avui demà pot haver-hi un Pentapartit. Qualsevol cosa, al preu que sigui, per evitar que CiU governi.

I encara una última... quina és l'actitud correcta que ha de tenir CiU de consumar-se el Quatripartit? Hi ha qui diu que si CiU no pot governar és per culpa de l'actitud bel·ligerant que ha mantingut des de l'oposició. O dit d'una altra manera... que després de patir el Tripartit el que havia de fer era empassar-se el disgust i teixir complicitats per assegurar un futur Govern amb alguna altra força. Però també hi ha qui pensa que fer moxaines a ERC o al PSC només serveix per sentir-te doblement inútil quan després veus que te la tornen a clavar per l'esquena. I si no que li preguntin a Artur Mas.

En definitiva, que si algú pensava que Portabelles i Carreteros havien servit per fer entendre a ERC que potser s'havien equivocat d'enemics, que vinguin a Cardedeu i veuran quina és l'autèntica aposta estratègica dels que un dia es van dir independentistes.