El model de televisió socialista

El PSC ha fet de Barcelona TV la seva televisió. Il·lustra a la perfecció quin és el model de mitjà de comunicació públic que volen els socialistes (els grans defensors de la llibertat d'expressió i de la pluralitat). Analitzem-lo.

BTV costa a l'Ajuntament (i per extensió als barcelonins) 13'5 milions d'euros anuals. Una autèntica ganga tenint en compte que el PSC ha aconseguit un control absolut dels continguts, aplicant tot tipus de tècniques i mètodes que haurien de fer ruboritzar al Col·legi de Periodistes. Però deixeu-me que doni algunes dades. L'últim director de Barcelona TV va deixar sobtadament el seu càrrec el passat més d'octubre. El motiu? Doncs que Josep Ma. Balcells es presentava en el número 19 de la llista del PSC-PSOE per la circumscripció de Barcelona. Això el va obligar a deixar el càrrec i la direcció i presentació del programa de debat Contrapunt. El substitut? Antonio Franco.

Anem al departament d'informatius. La cap d'informatius es diu Cristina Vicente, una militant del PSC del Baix Llobregat (sector pijo). Va ser gerent de Gavà TV i ha justificat a la perfecció la seva elecció per aquest càrrec. Per exemple... Quan es va saber que Joan Clos deixava l'alcaldia de Barcelona va supervisar personalment el text del vídeo sobre la seva trajectòria. Un vídeo on no s'esmentava el Fòrum de les Cultures. Recordeu el Fòrum? Va ser una operació d'especulació urbanística disfressada de parc temàtic socialista (aquí les coses les fem bé, no com a Andratx) que va acabar en fracàs tant de públic com de crítica. Més exemples... Actualment la FAVB està vetada a Barcelona TV. És a dir, l'entitat que representa a tots els veïns de Barcelona està vetada a la televisió pública de la ciutat. Però encara hi ha més. Els periodistes tenen un control exhaustiu de les peces que preparen, i si no passen el filtre previ moltes d'elles no són emeses. I una última... En l'últim sopar de Nadal d'empresa fet fa uns dies, la regidora del PSC de participació i que porta el tema de la televisió, Assumpta Escarp, es va adreçar als perplexos treballadors dient-los que venien "uns mesos durs fins a les municipals". No cal dir que Escarp es va estalviar qualsevol referència a la pluralitat o la independència que és el que es fa en aquestes ocasions ni que sigui per mantenir les formes.

Ha arribat un punt en què els professionals històrics de la casa han arribat a confessar en privat que votaran a CiU per primera vegada. Només perquè acabi el sectarisme endèmic que està podrint tota la redacció i dilapidant el prestigi dels professionals de la casa.

Un parell de reflexions finals: On és CiU? Quin marcatge està fent a aquest escàndol que atempta contra els drets i les llibertats més bàsiques dels professionals de la informació? On és el Col·legi de Periodistes? On són els que tan es queixen dels blocs electorals? I la última... No tinc el més mínim dubte que si ningú ho atura faran el mateix amb TV3, Canal 33, 3/24, Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, iCat FM, Catalunya Música, la Xarxa de Televisions Locals, COM Ràdio, La Malla... i tots els mitjans públics que controlen. O sigui, tots.