Catalunya és un lloc especial. I molt em temo que a partir del novembre de 2006 encara ho serà més. Aquest és un espai per compartir impressions, informacions i sensacions sobre el present i el futur d'aquest país on ens ha tocat viure.

25 de març, 2007

Calçots indigestos

En el marc d'una calçotada de les JERC, Xavier Vendrell s'ha despenjat amb unes afirmacions que ja han convertit el balneari Montilla en la capital mundial de l'histerisme. Ha assegurat que ERC no tindria inconvenient en fer Mas president si es compromet a convocar un referèndum d'autodeterminació. Hores d'ara la gran pregunta és: es tracta d'una oferta en ferm o és una altra anada de la bola del que fou el conseller català més efímer de la Història d'aquest país?

Les dades que disposem són les següents: Les declaracions de Vendrell s'han fet en un context poc propens als discursos de gran calat polític. Recordem que una calçotada és un lloc on es mengen cebes cremades amb amb els dits d'una manera que els nostres antecedents del paleolítc superior trobarien de mala educació. Aquesta frugalitat acostuma a estar acompanyada d'hectolitres de vi, creant una combinació altament perillosa, com demostren les paraules de Vendrell. A més, a UPDC li consta que el PSC no tenia cap indici que un misíl d'aquest calibre podés ser disparat avui. Tampoc Ridao en sabia res, tot i que tenint en compte el pes que té a ERC això tampoc és gaire indicatiu. Per tant, tot faria pensar que en Vendrell s'ha deixat endur pel context i s'ha oblidat que va fer president a un tal Montilla, de Córdoba i del PSOE. Però...

... però això arriba 24 hores després que Carretero fotés potes enlaire tota l'estratègia d'ERC durant el Consell Nacional, tal i com van demostrar els forts aplaudiments que va recollir després de la seva intervenció. Això arriba després d'un concert de Lluís Llach en el que Montilla va ser xiulat i escridassat fins i tot per la gent catalanista i d'esquerres de tota la vida. I això arriba tres dies abans d'un ple monogràfic al Parlament sobre l'Estatut. Per tant...

I si...? I si tot això acabés en una mena de repte col·lectiu? I si tothom es veiés forçat a posicionar-se sobre un pressumible referendum? I si ERC deixés el govern? I si Vendrell fos un extraterrestre?

Ni idea, però estic segur que el show no ha fet més que començar.


unpaisdeconya@gmail.com