L'autèntic esperit perico

Confessió. Tinc un amic i lector d'aquest bloc que és de l'Espanyol. I del Baix Llobregat. De fet, el en el seu favor només pot dir que malgrat tot és bona persona i que no vota socialista. Però el respecto. Això sí, em crida molt l'atenció. Això de ser de l'Espanyol per mi és un fet anòmal. És com l'homosexualitat. Per suposat no té res de dolent, de fet no sóc ningú per dir la gent a qui ha d'estimar, però se'm fa com estrany. No hi he conviscut i em sembla molt exòtic.

Però és que tot l'Espanyol em sembla una entitat ben estranya. Crec que no hi ha cap club, organització, empresa o institució (a excepció del Govern de la Generalitat) que pateixi una esquizofrènia ideològica tan gran. Perquè... l'Espanyol és un club de perfil espanyolista o catalanista?

L'Espanyol es diu Espanyol, i no és un nom absent de connotacions polítiques. De fet, el club rep seu el seu nom del seu fundador, Angel Rodríguez, que al 1900 va batejar-lo així per deixar ben palès que a les seves files no hi havia cap jugador nascut fora de l'Estat Espanyol (a diferència del Barça). Pel que fa a la seva afició més fidel i radical no és precisament molt catalanista, i més aviat es caracteritza per una estètica de connotacions poc democràtiques. En canvi, la directiva i la massa social es caracteritzen per tenir un perfil bastant conservador, tot i que amb matisos: alguns es consideren catalanistes (cal recordar que la plana major d'UDC està al consell d'administració) i molts d'altres són pro-PP. I respecte a la plantilla... bé, no se'ls ha vist gaire sovint fent ofrenes al Fossar de les Moreres (tot i que per ser sincers tampoc si ha vist mai a Nuñez i Gaspart i han presidit el Barça durant més de dues dècades). Són futbolistes i el seu màxim compromís és amb el club, alguns, i amb els diners molts d'altres. Però sospito que com en la immensa majoria de clubs de futbol no hi ha gaires enceses discussions sobre política al vestidor.

Per acabar de potenciar aquesta esquizofrènia l'Espanyol juga a l'Estadi Lluís Companys, president de la Generalitat afusellat per defensar el seu país. Això sí, hi són de lloguer i estic segur que quan hagin de triar un nom pel nou estadi de Cornellà no triaran el de cap màrtir català.

Per tant, i com a conclusió. A la pregunta: es pot ser nacionalista i de l'Espanyol? La resposta és sí. Ara bé, sospito que t'has d'empassar milers d'imatges, actituds i comentaris de tot tipus i de tots els estaments del club. Per descomptat el més fàcil si ets nacionalista és ser del Barça. No t'hauràs de justificar, podràs llegir llibres de teoria política escrits pels seus jugadors, tindràs enemics infalibles i políticament estigmatitzats i només patiràs en partits comptadíssims quan et passin per sobre.