La cara marcada

Ja està aquí. Ja ha arribat. La primera bufetada a José Luís Rodríguez Zapatero ha estat descomunal. Li ha quedat la cara marcada i difícilment li marxarà la senyal durant els propers mesos. És més, sospito que la marca encara se li notarà en les properes eleccions generals.

Vagi per endavant que en cap cas m'alegra o em satisfà el brutal atemptat d'ETA que ha acabat amb la vida de dues persones i en va ferir lleument a una vintena més. Però si que és cert que aquell aire de Rei Midas de la política, aquell aire de transformar en or tot el que tocava se li ha acabat. Concretament ha estat dinamitat per 800 kg d'explosius. Però és que fins el passat 30 de desembre ZP era com el calb de la loteria. Repassem la seva trajectòria:

ZP era pràcticament un desconegut fora de Lleó fins al juliol de l'any 2000, quan va guanyar contrapronòstic i per la mínima el 35è Congrés del PSOE gràcies a la divisió de la resta de candidats: José Bono, Matilde Fernàndez i Rosa Díez. A partir d'aquí es va destapar com un autèntic encantador de serps, un home sense gran talent però amb gran talant, més capaç de seduïr que de convèncer. ZP va arribar a la cita electoral del 2004 amb bones cartes: era algú nou, descontaminat de l'època del GAL i la corrupció que va deixar Felipe González; era el rei del bon rotllo, que tenint en compte que volia succeïr a JM Aznar no és res menyspreuable; i al davant tenia a Mariano Rajoy, que no seria l'estadista més gran del planeta, precisament.

Però per si tot plegat no era suficient, ZP va comptar amb un aliat inesperat: Osama Bin Laden. El brutal atemptat d'Al-Qaeda a Madrid tres dies abans de les eleccions i la pèsima gestió mediàtica que en va fer el PP en general i Angel Acebes en particular va catapultar-lo fins a La Moncloa. Des de llavors molts gestos i poca política amb majúscules. Moltes paraules i pocs fets. Molta promesa i cap compliment.

Ironíes del destí ara, curiosament, pot ser un altre grup terrorista qui el tregui d'allà i qui aplani el camí al PP. De moment ha quedat amb la cara ben marcada.