Crisi? Quina crisi?

Què està passant a CDC? Res que no fos d'esperar vista la consumació del Tripartit 2.0. Però deixeu-me repassar alguns precedents que poden ajudar a entendre que està passant a la casa comú del catalanisme... Quan Artur Mas guanya contrapronòstic les eleccions del 2003, ERC ha de simular un debat intern i extern per decidir amb qui pacta. Després s'ha comprovat que tenien ja acordat fer el Tripartit però que van maquillar en forma de subhasta o de frenètica negociació amb CiU i PSC. Però resulta que el Tripartit 1.0 ofereix shows, ensurts i espectacles lamentables dia sí i dia també. Al final, el Govern es desintegra, el PSC decideix sacrificar al seu presidenciable il·luminat i canviar-lo per l'home més carismàtic del planeta. De resultes de tot també s'han d'avançar un any les eleccions.

A ulls de CDC, això del Tripartit era un accident en el camí. Era impossible pensar en un Govern amb un expedient més nefast al seu darrera, que havia trinxat tot el que se li havia posat per davant (inclosos ERC, Maragall, el Carmel i la imatge del país). Les enquestes apuntaven una revifada important de CiU. ERC patia per no perdre bous i esquelles, i el PSC ho confiava tot a ZP i a la mobilització del seu electorat castellano-parlant. CiU va plantejar una campanya de tot o res, conscient que si el Tripartit sumava es consumava. Però dins del nacionalisme moderat es respirava optimisme i fins i tot euforia continguda. I... I tenim Tripartit 2.0, Montilla de president, en Saura fent fora a okupes de super bon rotllo i en Carod... Algú ha vist a en Carod?

I també tenim algunes ganivetades a CDC. Les expectatives posades a l'entorn de l'esperada tornada al Govern s'han vist frustrades malgrat els bons resultats de la federació. Hi ha un grup de persones que han vist com hauran de passar un mínim de quatre anys més picant pedra, i que diuen sentir-se menystinguts per la direcció. És curiós, perquè aquesta gent no hauria dit res si CiU estigués ara a la Generalitat.

Que ningú s'enganyi, el nucli dur de l'entorn Mas a CDC ha estat sempre el mateix i ho continuarà sent: David Madí, Oriol Pujol i Quico Homs. Al costat d'aquesta gent hi ha noms que cotitzen clarament a l'alça, com els de Corominas o Rull. En canvi, n'hi ha d'altres que ho fan a la baixa: Macias, Vives o Fernàndez Teixidó. Perquè? Bé, alguns d'ells ja fa anys que han baixat força graons en l'estructura del partit. Altres han fet moviments que no han agradat a la direcció. Cas a part són els noms de Carme Vidal o Carles Campuzano. Són persones amb una dedicació abnegada, fent reunions i actes per tot el territori a diari i un cop han acabat amb la seva feina del dia a dia. No obstant, sembla que això no els ha servit per entrar al pinyol d'Artur Mas.

I a partir d'ara què? Sincerament, i pel que sé, l'incendi és petit i està controlat. Falta acabar d'extingir-lo i després caldrà que Mas busqui la manera de visualitzar-ho. Del contrari, Mas es pot trobar dia sí i dia també amb portades de La Vanguardia dinamitant la seva imatge de líder fort i les seves perspectives d'afrontar amb garanties el tercer (i sospito que últim) assalt al Palau de la Generalitat.