Radiografia del nou Govern

"Esperem que la revolució no s'aturi". La frase la va vomitar el Lenin de Manresa el dia que va deixar de ser conseller de Comerç, Turisme i Consum per demanar el vot contra el Nou Estatut de Catalunya. Per afegir una mica més de patetisme a l'escena, Huguet li va donar un ram de clavells a un perplexe Antoni Castells, que assumia les seves competències. D'això fa 6 mesos i 12 dies, i avui, Huguet és conseller d'Innovació, Universitats i Empresa; Montilla és president de Catalunya; ERC ha renunciat a l'independentisme (i al catalanisme?) i la revolució... bé, la revolució millor que la deixem per un altre dia o una altra dècada... perquè si els que presumien de ser més d'esquerres que Mao, Castro i Lenin junts són ara els consellers de la patronal i de la policia... Per cert, i ara que som consellers d'empresa... Què hi ha d'aquells complots dels lobbys empresarials que denunciaveu que us volien foragitar? Els combatreu? O fareu també una política de "pluja fina"?

La veritat és que el nou govern de la Generalitat és més fosc que gris. Està fet amb consellers amortitzats, grans peatges i cares noves ben poc engrescadores. Fem-ne un petit anàlisi:

*José Montilla: Poc a dir, per part seva. Tindrà feina a mantenir a ratlla a ex-comunistes i ex-independentistes; a aprendre català i capitals de comarca; a complaure al PSOE; a parlar en públic; a amagar el seu currículum faltat d'estudis de secundària i universitaris; a visitar centenars de pobles on no era el preferit per presidir la Generalitat;...

* Josep Lluís Carod-Rovira, Pepelu: O la lia o s'empassa més gripaus que Maragall (i això són molts gripaus). Personalment aposto per una primera etapa fins a les municipals de calma i mossegar-se la llengua i després un deixar-se anar més. No cal perdre de vista que Pepelu és un zombie (un mort ressuscitat) i sospito que deu tenir bastants comptes pendents. Per cert... s'endú de cap de premsa a Pere Martí, cap de política de l'Avui i algú que fins ahir renegava de Montilla i del pacte tripartit obertament.

* Joan Saura: El primer a caure. Em jugaria un dit de la meva mà dreta que no acaba la legislatura. Que hagi acceptat Interior demostra la seva nul·la capacitat d'entendre de què va això de la política real. És el nomenament que més m'entusiasma, i més sabent que l'hipòcrita d'en Boada anirà de dos del departament. Hapyy flower is over.

* Joan Puigcercós: El cervell malalt i perillós que ha creat el Tripartit 2.0. Donarà tants diners com pugui als ajuntaments republicans i es guarda la daga esmolada per tallar-li el cap a Pepelu per més endavant. De Madrid porta a Catalunya una insensibilitat total per pactar amhb el PSOE més espanyolista.

* Joaquim Nadal: El màxim responsable del desastre del Carmel (va deixar a més d'un miler de famílies sense casa durant més d'un any) és intocable. El seu perfil en el govern queda rebaixat per la de cares com Pepelu, Puigcercós o Saura. Està més que amortitzat.

* Montserrat Tura: Quedar-se al Govern és un gran premi, ni que sigui sent la primera consellera de Justícia sense estudis de dret. No serà la pitjor consellera del Govern, però lluïrà menys, i quan se li escapin els presos li plouran els pals.

* Antoni Castells: Va fer bastant el rídicul durant les negociacions del sistema de finançament, però el nivell era tan baix que ni això penalitza. De fet mai ha estat fora de les travesses per estar al Govern.

* Marina Geli: Cas similar a l'anterior. Mai a Catalunya hi havia hagut una vaga de metges a la sanitat pública, però això no la va fer baixar en els rànkings d'ineficàcia de l'anterior Govern. El llistó posat per Mieras, Vendrell, Siurana, Vallès o Figueras era tan baix que fins i tot algú com
Geli podia superar-lo.

* Ernest Maragall: Peatge més gran que el del túnel del Cadí. Encarna l'esperit més sectari del Govern. Ja sabem que en els propers anys només es faran escoles al baix llobregat, Barcelonès i algún al Garraf. Quede per veure si a algún ajuntament governat per ERC poden posar-hi algun barracó extra.

* Joan Manuel Tresserras: Aprenent de gurú de la comunicació que haurà de fer més equilibris que política cultural. D'entrada haurà de canviar de discurs, fer-lo comprensible per la gent i digerible per l'aparell sociata. Haurà d'enterrar la paraula nacional i substituir-la per social. Amiguet íntim d'Enric Marín, algú que ha fulminat la seva prestigiosa imatge lliurant-se a la causa del Tripartit 1.0.

* Josep Huguet: Simbolitza el què és ERC; prepotència, ambició i cacau mental. Tenir Huguet de conseller d'Empresa excita menys que un striptease de Carmen de Mairena.

* Francesc Baltasar: Sense fer res (de res) ha millorat al seu predecessor, el comunista volador que s'enduia a la família de passeig amb helicópter de la Generalitat. Hi ha expectació per veure com aborda temes com el Quart Cinturó, la MAT o la Cimera de l'Habitatge de Barcelona. Personalment crec que s'amagarà més que Bin Laden.

* Mar Serna: Una dona. Això sol ja és notícia en un Govern que havia de ser paritari i, ves per on, ja no ho és malgrat totes les promeses electorals. És de les poques cares (la única?) que pot generar una minsa il·lusió.

* Joaquim Llena: Pregunteu per l'Alt Pirineu què pensen d'aquest home i quedareu parats. M'expliquen que ha fet alguns moviments urbanístics de dubtosa legalitat a la zona, i no seria descartable que algun escàndol relacionat amb terrenys, requalificacions i promocions l'acabés
esquitxant.

* Carme Capdevila: Agafa el relleu de Simó i Figueras i això sempre és un avantatge important. Prové del sector 100% Puigcercós, i això la protegirà de les embestides que pugui rebre. És una conselleria amb més importància de la que sembla, ja que assumirà totes les competències en immigració. També està per veure què passa amb les adopcions.

Sincerament, no estaríem davant del Govern més engrescador del món. La grisor i la foscor predominen poderosament, i sembla que l'únic objectiu és anestesiar tant com puguin a la gent i per extensió el país. El procés de convertir Catalunya en una comunitat autònoma més ha començat de forma imparable. Montilla s'ha envoltat de personatges poc perillosos pels seus interessos (amb les úniques excepcions d'Huguet i Carod), de perfil baix (com Baltasar o Geli) o bé d'un discurs desactivat (com Puigcercós o Tresserras). També em sembla molt evident que vol reconduïr el trasvassament de vots que va patir cap a ICV donant un despatx-bomba a Saura. En definitiva... tenim un govern amordassat i dissenyat per fer adormir el país, que renuncia obertament a avançar en la construcció nacional i que margina a la majoria dels electors. Exactament el que no necessita Catalunya.