Catalunya és un lloc especial. I molt em temo que a partir del novembre de 2006 encara ho serà més. Aquest és un espai per compartir impressions, informacions i sensacions sobre el present i el futur d'aquest país on ens ha tocat viure.

10 d’abril, 2007

El famós (i galdós) Pla B

Què farem si el TC tomba l'Estatut? Aquesta és la gran pregunta que es fan els polítics catalans a la tornada de Setmana Santa, l'eix del debat ideològic actual. La resposta? Ni idea. Però alerta, perquè la cosa pot tenir desenes de lectures diferents. Per exemple... pot ser que el TC el tombi directament, o que declari inconstitucionals els articles més rellevants, o que els rellegeixi a la baixa, o que toqui aspectes més aviat testimonials... I també pot ser que la sentència surti d'aquí a dos anys, o que surti poc abans de les eleccions generals per desestibilitzar el govern, o que la sentència es filtri a la premsa per anar escalfant l'ambient... Vaja, que sigui quin sigui el sentit del text serà portada de tots els mitjans de comunicació i suposarà un impacte important en la política catalana.

Com ens hem de veure. A en Mas li van ploure òsties a tort i a dret per haver desencallat l'Estatut renunciant això sí, a alguns aspectes importants del finançament i del reconeixement nacional. Ara, després de poc més d'un any de sang, suor i llàgrimes, resulta que Mas encara es va quedar curt en la retallada. Massa ambiciós. Poc possibilista. Massa sobiranista. Poca mentalitat de jutge espanyol... I per això ens veiem on ens veiem. Pensant en un Pla B.

És lamentable. Però és que fins i tot aquells que van votar en contra del text per massa diluït estan molt pendents de la sentència del Constitucional, quan al meu entendre els hauria de ser completament indiferent, ja que ells estan per una altra cosa: per la independència, per l'autodeterminació, per fer Montilla president de la Generalitat i per fer calçotades. No ho entenc.

Que el Nou Estatut ens queda curt a molts catalans no sembla un gran descobriment. Però que Mas era plenament conscient que calia fer una retallada important respecte al text del 30-S per fer-lo avançar ningú li reconeixerà. I fins i tot ni donant-li la raó és possible que pugui ser aplicat. Però què passa si mitja dotzena de jutges espanyols (per importants que siguin) s'enfronten a la voluntat d'un poble expressada democràticament? Què ha de prevaldre? En què consisteix la llibertat i la democràcia? Què i com haurem de reivindicar els catalans a partir d'ara? I qui ho haurà de fer? Els independentistes del Govern Montilla? Els catalanistes ultraconservadors d'UDC? En Carretero i els ratolins que segueixen la seva música?

El meu pla B és el següent: recuperem l'estatut del 30-S. Tornem-lo a votar al Parlament sense tocar-ne ni una coma. Fem un govern de concentració nacional amb tots aquells que el votin a favor per segona vegada. I que el govern català convoqui un referendum sobre el text i n'afronti les conseqüències polítiques i judicials. I fem que la societat civil surti al carrer a demanar el que vol. I desafiem frontalment l'Espanya rònega i immutable. I fem-nos valorar una mica més, que ja seria hora.


unpaisdeconya@gmail.com

1 Comments:

Blogger CdeCarabassa said...

Gloriós pla B.
Que maca és la política-ficció.
Encara que no sé com ens ho farem per convèncer al Montilla a tornar a votar el E30S... a canvi de treure'l del govern.
El 30S el Mas va aconseguir el miracle d'estirar-lo al màxim i el Maragall va aconseguir el miracle de fer que els diputats PSC-PSOE hi votéssin a favor.
Eren altres èpoques, al PSC li convenia aparentar catalanisme, s'acostaven eleccions i el Maragall s'hi jugava la biografia.
Aquest pla B, amb l'únic suport de CiU i ERC, tot i que també m'agradaria, no tindria tanta força, aïllaria aquests dos partits com a radicals i a les properes tornariem a tenir Montilla, però ara sumant amb el PP i ciutadans.
O no.

13/4/07 2:16 p. m.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home