El fracàs del tripartit bord

Hi ha dos tipus de tripartit: l'autèntic i el bord. El tripartit autèntic és aquell que ajunta les forces de PSC, ERC i ICV (i acceptem també les respectives marques blanques) per donar el Govern a la força política més votada. El cas més clar és el de Barcelona. Però hi ha un altre tripartit: el bord. Aquest és el que ajunta les forces de PSC, ERC i ICV per privar del Govern a la força més votada. L'exemple més òbvi és el de Catalunya. Feta aquesta prèvia em sembla imprescindible fer un petit anàlisi dels resultats electorals d'aquest passat 27 de maig.

Hi ha cinc municipis catalans que han servit de laboratori del tripartit bord: Ripoll, Martorell, Vilassar de Mar, Cardedeu i Móra d'Ebre. En aquests tres municipis es va inventar el tripartit nociu, el xungo. En els tres casos a l'any 2003 va guanyar CiU en vots i regidors i els superprogressistes van fer com si sentissin ploure. La seva gran aposta estratègica va ser desallotjar al guanyador. Com tots sabem, al cap de mig any la fórmula era repetida a gran escala, ni més ni menys que al Govern de la Generalitat de Catalunya. Com han anat els resultats als tripartits bords? Malament. Fatal.

Dels cinc casos esmentats, només Ripoll (camp propi d'ERC per haver engendrat un tan gran estadista com Joan Puigcercós) ha sobreviscut amb un desgast en percentatge de vots (més d'un 4%) però mantenint els regidors. Però a Martorell la gent ha dit que fins aquí podíem arribar, li ha tret tres regidors al tripartit i li ha donat la majoria absoluta a CiU. El mateix que ha passat a Vilassar de Mar: dos regidors que desapareixen del costat fosc i majoria absoluta per CiU. A Cardedeu no hi ha hagut majoria absoluta per CiU però ha guanyat un regidor i ha escombrat el tripartit que ha passat a millor vida. I a Mora d'Ebre CiU també ha pres un regidor a la coalició PSC-ERC (aquí no hi ha rastre d'ICV) que ha perdut 8 punts en percentatge de vots tot i que encara té marge per tornar-se a saltar la voluntat majoritària del poble.

I per suposat Catalunya. El passat 1 de novembre tots recordem com el tripartit més gran i més bord de tots va perdre 4 diputats i un 4'6% dels vots.

Conclusió: La gent no compra el producte. A la gent no li agrada que s'ajuntin uns perdedors per privar del Govern a un guanyador. A la gent li cansen les maniobres fosques que allunyen la gent dels polítics. La gent no vol ser enganyada.

És hora d'obrir els ulls. És hora que els grans estategues d'ERC es reuneixin en algun lloc (Cuba estaria bé) i entenguin que l'enemic no és CiU. Que l'enemic, si es pot parlar en aquests termes, està a uns 500 quilòmetres i que cal el màxim d'unitat entre tots els que tinguin el sentiment de pertànyer a una societat que està unida per alguna cosa més que el Barça i Ventdelplà. Que la força del nostre país només rau en la unitat dels que poc o molt creiem que un dia serem lliures.